Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 16 de novembre de 2013

Bupleurum rigidum L.


NOMS: Llebrenca. Cluixida. Orella de llebre. Herba del cucut. Castellà : Oreja de liebre. Ontina. Clujia basta. Francès: Buplèvre raide.

Inflorescències en umbel·les distribuïdes en panícula
SINÒNIMS: Bupleurum rigidum subsp. rigidum L.  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscs mediterranis frescs, pinars i carrascars. Prefereix l’orientació nord. Entre els 200 i els 1500 metres d’altura

Herba molt ramificada i glabra
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: herba glabra de tija florífera erecta, flexuosa i molt ramificada de fins 80 cm d’alçada, lleugerament llenyosa a la base.

Fulles rígides, coriàcies i sense pèls
Fulles en roseta bassal oblanlanceolades atenuades en pecíol, grans (d’uns 8-25 cm), rígides, coriàcies, glabres i amb els nervis paral·lels molt marcats. Les fulles superiors sèssils, molt petites i escasses.

Flors amb nectarífer i estilopodi
Flors en inflorescències en umbel·les distribuïdes en ampla panícula, amb bràctees i bractèoles linears. Flors hermafrodites, amb cinc pètals de color groc, amb disc nectarífer i estilopodi. Androceu amb cinc estams lliures. Ovari ínfer amb dos estils molt curts. Floreix a l’estiu (juliol, agost i setembre)

Fruit en aqueni
Fruit format per dos aquenis o mericarps anomenat esquizocarp. Cada mericarp té cinc costes i conté una sola llavor amb endosperma greixós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El endosperma és el teixit nutricional format al sac embrionari de les plantes amb llavor i pot ser usat com a font de nutrients per l'embrió durant la germinació. Està format per cèl·lules molt atapeïdes i grànuls de midó incrustats en una matriu. Gran part d'aquest és proteïna.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatori, aplicant draps, amerats amb el bullit de les fulles, sobre la zona inflamada.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Bupleurum deriva del grec “βοῦς bous” que significa bou, i de “πλευρά pleurá” que significa costella, és a dir, costella de bou, en referència a la pronunciada nervadura de les fulles

L’epítet específic rigidum ve de llatí “ rigidus, -a, -um” que significa rígid, dur, per la consistència coriàcia de les fulles.

Bupleurum rigidum va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 238. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...