Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 19 de novembre de 2013

Centaurea ornata Willd.


NOMS: Bracera groga. Centaurea ornada. Trencamans. 2JUER2J6TW4B Castellà: Arzolla. Abrepuños. Espinas de calvero. Portuguès: Cardazol.

Flors en capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Centaurea incana Desf.; Centaurea virgata Cav.
Observacions: Dos subespècies: ssp. ornata, a la qual corresponen les imatges, i ssp. saxicola amb fulles poc dividides en folíols oblongo-lanceolats, capítol amb llarg peduncle i espina apical major, que habita pel Baix Segura.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endèmica de la Península Ibèrica.

HÀBITAT: Chamaeropo-Rhamnetum. Rosmarinetalia. Llocs secs i assolellats sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Herba de tija simple o poc ramificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tiges simples o poc ramificades que pot arribar als 80 cm d’alçada.

Fulles bassals bipinnatipartides
Fulles inferiors bipinnatipartides, dividides en segments estretament oblongs; les superiors més petites, pinnatipartides, dividides en segments estrets i allargats.

Bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en espina
Flors reunides en capítols ovoides, de 1’5-3 cm de diàmetre, solitaris a l’àpex de les tiges, envoltats per bràctees involucrals ciliato-pectinades acabades en una forta espina. Flors grogues, les exteriors no radiants, en tub llarg que s’obri en cinc lòbuls estrets. Floreix entre maig i agost.

Fruit en cípsela
Fruit en aqueni (cípsela) que és molt més curt que el vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Carles Linné va anomenar bràctees als òrgans foliacis pròxims a les flors però diferents a les fulles normals i a les peces del periant de la flor. Tenen la funció de protegir la inflorescència i poden adquirir, com en aquest cas, formes espinescents. Al gènere Centaurea són un element clau per diferenciar les diferents espècies.

Flors grogues en tub acabades en cinc lòbuls estrets
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com diürètica i per calmar el dolor d’úlceres estomacals i hemorroides; també per excoriacions i ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Centaurea  procedeix del grec “kentauros” que era el nom que rebien les persones que coneixien les propietats de les plantes. Altres autors fan derivar Centaurea del centaure Quiró, el primer metge que, segons la mitologia grega, coneixia les propietats curatives de les plantes medicinals.
L’epítet específic ornata deriva del llatí “orno” que significa adornar, és a dir, adornada.
Centaurea ornata va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicada en Species Plantarum, ed. 4, t.3(3), p. 2320 en 1803

Família Compositae (Asteraceae)

2 comentaris:

  1. Se sembla molt a la Centaurea collina, el cardasol, que vaig trovar, es molt maca.
    Un petonet!!

    ResponSuprimeix
  2. Tens raó Montse, el capítol és molt paregut però les fulles són diferents. Una abraçada

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...