Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 7 de novembre de 2013

Tanacetum corymbosum (L.) Sch. Bip.


NOMS: Camamirla vera. Crisantem corimbós. Herba cuquera. Occità: Grand-margarido. Castellà : Manzanillón. Albillar. Italià: Cota grande. Erba-amara dei boschi. Francès: Chrysanthème en corymbes. Marguerite en corymbes. Tanaisie en corymbes. Anglès: Corymbflower Tansy. Scentless Feverfew. Alemany: Busch-Margerite. Ebensträußige Wucherblume. Neerlandès: Tuilganzebloem.  

Flors en capítols disposats en corimbes
SINÒNIMS: Crysanthemum corymbosum L.; Pyrethrum corymbosum (L.) Scop.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana de gran àrea.

HÀBITAT: Geranion sanguinei > Quercion pubescenti-petraeae. Vores de carrascars sobre sòls eutròfics, sovint a les vores de les sendes entre pins, carrasques, etc. al País Valencià entre els 200 i els 1400 metres d’altitud.

Tiges erectes i poc ramificades
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta. En la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que mantenen els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne coberta de pèls, amb tiges poc ramificades i erectes que poden tindre entre un pam a més d’un metre d’alçada.

Fulles bipinnatisectes
Fulles bipinnatisectes, les inferiors amb pecíol i les caulinars sèssils i més petites. Els segments foliars de darrer ordre són estrets i molt aguts

Flors grogues, i les exteriors amb lígula blanca
Flors en capítols disposats en corimbe, amb bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós i brunenc. Flors exteriors amb lígula blanca i les centrals totes tubulars i de color groc (disposició típica de les margarides). Floreix de juny a l’agost

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni coronat amb un vil·là en forma de corona apical de petites dents.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La principal característica d’aquesta planta, i que li dona nom, és tindre els capítols en corimbe, es a dir, que un conjunt de capítols arrenquen de l’eix principal i arriben tots, aproximadament, al mateix nivell. Això significa que els pedicels de cada capítol van disminuint quan més a dalt es troben.

Bràctees imbricades d’àpex arrodonit i marge escariós
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les seues propietats digestiva i antiespasmòdica, contra el mal de panxa, el mareig i els vòmits; també per combatre els cucs intestinals i el dolor menstrual. En ús estern per rentar ferides i nafres.  

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Tanacetum deriva del grec "athanasía" que significa immortalitat, possiblement per la llarga durada de les inflorescències d’aquesta planta.
L’epítet específic corymbosum ve del grec “κόρυμβος kórymbos” que significa corimbe, una forma d’inflorescència.

Tanacetum corymbosum fou descrita per (Trevir.) Carl Heinrich Bipontinus Schultz i publicada en Ueber die Tanaceteen: mit besonderer Berücksichtigung der deutschen Arten 58. 1844

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...