Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 13 de desembre de 2013

Helichrysum italicum (Roth) G. Don fil. subsp. serotinum (Boiss.) P. Fourn.


NOMS: Sempreviva itàlica. Mançanilla borda. Botja. Castellà: Siempreviva. Tomillo yesquero. Boja. Gallego: Herba do becho. Herba das almorranas. Portuguès: Alecrim das areas. Perpetua cidreira. Francès: Immortelle tardive

Inflorescències en corimbe
SINÒNIMS: Helichrysum angustifolium (Lamk.) DC.; Helichrysum serotinum Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Terrenys pedregosos i secs, matollars clars. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes lignificades a la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata de color verd cendrós, llenyosa i flairosa de tiges erectes, tomentoses i folioses de fins 50 cm d’alçada.

Fulles linears i revolutes
Fulles linears, revolutes i molt llargues, distribuïdes al llarg de la tija.

Flors tubuliformes en capítols terminals
Flors agrupades en capítols terminals pedunculats, petits, nombrosos i cilíndrics, en inflorescències de distribució corimbiforme; les bràctees involucrals aplicades i imbricades, de consistència coriàcia, externes menors que les internes. Flors totes tubulars, grogues i sense lígula. Floreix en juny i juliol.

Fruit en aqueni petit amb vil·là
Fruit en aquenis molt petits, coberts de petites glàndules blanques i brillants, amb vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el grup més avançat dins de les dicotiledònies. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó i, segons alguns autors, l’èxit evolutiu pot estar relacionat amb la capacitat de sintetitzar determinades substàncies químiques tòxiques o desagradables per als herbívors.


USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat en banys de seient contra els hemorroides (també es creia que posant un manoll de flors baix del matalàs s’alleugeraven); contra el reuma, el mal de queixal i mal de gola. S'utilitza en el tractament de contusions i dolor inflamatori. Els capítols en infusió són un excel·lent tònic estomacal.

Els capítols secs mantenen molt de temps el seu color daurat, pel que s’han utilitzat per ornament floral i, antigament, per confeccionar corones de difunts.

Per destil·lació es produeix un oli essencial produeixen apreciat en perfumeria.
En aromateràpia s’adjudica la propietat de la curació emocional i el processament de records oblidats i, per tant, de ferides emocionals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helichrysum per a uns autors deriva del grec “helios”, que significa sol, i “chrysos” que significa or, pel color de les flors; i per a altres ve del grec “helix”, que significa espiral, sinuós, per la forma retorçuda de les tiges, i “chrysos”, pel color de les flors.

L’epítet específic italicum és un nom llatí que significa italià, perquè la planta va ser descrita  en Itàlia per primera vegada.

Família Compositae (Asteraceae)


1 comentari:

  1. Es un altre de aquestes petites maravelles que trovem al camp.
    Un abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...