Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 7 de desembre de 2013

Stipa offneri Breistr.


NOMS: Barbeta. Pelagot. Pelaguer junci. Llambra. Espart fi. Castellà: Cerrillo. Banderas. Pelos de bruja. Èuscara: Esparzúa. Italià: Lino delle fate. Francès: Stipe d'offner

Inflorescències en panícules laxes
SINÒNIMS: Stipa juncea auct.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Pinars, coscollars i brolles seques, sobre sòl calcari. Entre els 50 i els 1450 metres d’altitud

Mata cespitosa
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Forma mates compactes de fins 80 cm d’alçada; cespitosa, amb les tiges reunides en un feix (fasciculada)

Fulles amb aspecte de jonc
Fulles linears, llargues amb aspecte de jonc (junciformes) que són sobrepassades per les inflorescències. Mesuren de 10 a 40 cm de llargues i a penes 5 mm d’amples i tenen el marge enrotllat (convolutes) . Les beines són glabres i la lígula de les fulles bassals lanceolada i ciliada.

Una sola flor per espigueta
Flors en inflorescències en panícules laxes. Té un sola flor per espigueta, comprimida lateralment, amb una llarga aresta pilosa i geniculada que pot sobrepassar els 10 cm de llargària. Glumes membranoses i més llargues que la lemma, coriàcia i pubescent. La pàlea és quasi transparent (hialina). Androceu amb tres estams amb dues teques formant una X que vibra al vent. Gineceu súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera, d’abril a juny.

Cariopsi glabra i oblonga
Fruit en cariopsi glabra i oblonga amb una sola llavor rica en midó.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les gramínies és la lígula, que apareix al punt de separació entre la beina, que envolta la tija, i el limbe de la fulla. Aquesta lígula pot ser membranosa, allargada, truncada, franjada o pot estar reduïda a una corona de pèls, però és característica de cada espècie i, per tant, serveix per diferenciar i determinar les espècies.

Lígules
USOS I PROPIETATS: Les espigues seques s’empren per composicions florals de flor seca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Stipa deriva del grec "stypé" que significa massa de fibres toves, en referència a la densa mata que formen les plantes d’aquest gènere.
L’epítet específic offneri és en honor del botànic francès Jules Offner (1873-1957)

Família Gramineae (Poaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...