Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 16 de desembre de 2013

Leucanthemum gracilicaule (Duf.) Pau


NOMS: Margarida de runar. Margarida fina. Margarida diànica. Castellà : Margarita.

Capítols solitaris
SINÒNIMS: Leucanthemum vulgare Lam. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs & Vigo;  Chrysanthemum gracilicaule Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Endemisme Ibero-llevantí (Nord de la província d’Alacant i sud de València)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Clarianes de carrascars, coscollars, herbassars, pedregars i pastures umbrienques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 50 ccm
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir les gemmes persistents arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa amb tiges erectes de fins mig metre d’alçada

Fulles dentades
Fulles alternes, les bassals de limbe suborbicular de marge dentat, les de la part inferior de les tiges són espatulades i les caulinar superiors van de estretament oblongues a linears, les més altes.

Flors grogues tubulars i les exteriors amb lígula blanca
Flors en capítols grans i solitaris amb bràctees involucrals de marge pàl·lid. Les flors exteriors amb lígula blanca acabada en tres dents, i les interiors tubulars i grogues. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni d’uns 2 mm, els de les flors ligulades amb papus membranós tan llarg com el tub de la corol·la.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una inflorescència típica de les compostes (asteràcies) és el capítol, que consisteix en un disc més o menys gruixut que pot ser pla, còncau o convexe, anomenat receptacle, envoltat per bràctees que formen el involucre. Sobre el receptacle es disposen les flors, amb o sense lígula però sempre sèssils.

USOS I PROPIETATS: Les flors s’han emprat en medicina popular com vulnerària, per cicatritzar les ferides, i com diürètica, però està prohibida la venda per la seua toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Leucanthemum prové del grec  λευκός – leukos”, que significa blanc, i “ἄνθεμον – anthemon”, que significa flor, en referència a les flors amb les lígules blanques.

L’epítet específic gracilicaule deriva del llatí “gracilis” que significa gràcil, prim, subtil, i “caulis” tija, és a dir, de tija fina.

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...