Euphorbia nicaeensis ssp nicaeensis All.

NOMS: Herba de les berrugues. Lleterola de bosc. Llerca. Lleteresa nicenca. Castellà: Lechetrezna común. Lechetrezna de Niza. Italià: Euforbia di Nizza. Francès: Euphorbe de nice. Anglès: Southern spurge. Honey flowered spurge. Alemany: Nizza wolfsmilch.

Inflorescències en pleocasi

SINÒNIMS: Euphorbia anselmi Senn.; Euphorbia gonzali Senn.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Aphyllantion. Pastures de jonça i herbassars, cultius, erms, sobre sòl calcari. Entre 100 i 1400 metres d’altitud.

Herba amb una o vàries tiges no ramificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç, lignificada a la base (sufruticosa), no ramificada, glabra i glauca, amb tiges que sovint prenen un color vermellós, erectes i, les més velles, sense fulles i cobertes de cicatrius foliars a la part inferior.

Fulles lanceolades i glauques

Fulles gruixudes de color glauc, de tacte coriaci, les caulinars esparses, lanceolades i de marge enter, altres formen una roseta apical.

Ciati amb nectaris grocs

Flors en inflorescències en pleocasi de 6-16 radis, que sovint es bifurquen, que surten d’una roseta de fulles bracteals ovades i groguenques. El dicasi el formen bràctees lliures mucronades que embolcallen el ciati sèssil amb glàndules nectaríferes en forma de “croissant”, de color groguenc. El ciati està format per una flor femenina central, de gineceu súper i estil acabat en estigma trilobat, i diverses flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. Floreix d’abril a juliol.

Càpsula glabra i llisa

Fruit en càpsula formada per tres carpels (tricoca) glabra i llisa, amb tres llavors amb carúncula, per a la seua dispersió mitjançant les formigues.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El ciati (del grec: κύαϑος,'copa') és un tipus d’inflorescència especial que consisteix en un pseudant, és a dir, una estructura que sembla una única flor però que en realitat consta de diverses flors unisexuals molt reduïdes. Els colors, sovint brillants, dels nectaris i les bràctees que embolcallen el ciati accentuen l’aparença de flor solitària.  

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava el làtex per eliminar les berrugues de la pell, tot i que no és aconsellable degut a la seva toxicitat.

Vista cenital abans de l'antesi

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta. Segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El vocable grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El nom de l’espècie, nicaeensis,  és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Niça.

Les lleteres tenen un làtex blanc i irritant que allunya al ramat però no evita que l’eruga Hyles euphorbiae s’alimente de les seues fulles.

Euphorbia nicaeensis va ser descrita per Pax & Bruyns i publicada en Flora Pedemontana 1: 285. 1785.

Família Euphorbiaceae