Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 22 de març de 2014

Nicotiana tabacum L.


NOMS: Tabac. Tabaquera. Caliquenya. Castellà : Tabaco. Hierba de la Santa Cruz. Èuscara: Tabako. Occità: Bèladòna. Tabac. Tabat. Italià: Tabacco. Francès: Tabac. Tabac cultivé. Anglès: Tobacco. Alemany: Tabak. Neerlandès: Tabak. Grec: Καπνός.

Flors en cimes terminals
SINÒNIMS: Tabacum nicotianum Bercht. & Opiz
Hi ha tres varietats reconegudes: Nicotiana tabacum var. fruticosa (L) Hook. f; Nicotiana tabacum var. loxensis (Kunth) Kuntze; Nicotiana tabacum var. virginica (C. Agardh) Comes

DISTRIBUCIÓ: Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada i de vegades subespontània.

Herba que pot arribar als tres metres d'alçada
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors, tot i que de vegades es comporta com nanofaneròfit, és a dir, que en època desfavorable manté els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: És una herba que pot arribar als tres metres d’alçada, amb una tija lignificada central, erecta, pubescent, amb pèls fins i curts.

Les fulles pode fer mig metre de llarg
Fulles alternes, ovalades i molt grans, doncs poden fer mig metre de llarg, de marge enter; les caulinars sèssils o semiamplexicaules, i els nervis principals molt marcats per la cara inferior.

Corol·la tubulosa i amb pèls glandulosos
Flors en cimes terminals paniculiformes, hermafrodites i actinomorfes. Calze campanulat i pubescent, amb cinc lòbuls triangulars però desiguals. Corol·la pubescent, amb pèls glandulosos, de pètals soldats formant un tub de color blanquinós, més estret a la part inferior, acabat en cinc lòbuls acuminats i rosats. Estams inserits a la part superior del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper, amb estil lleugerament exsert acabat en estigma bilobat. Floreix de juliol a octubre.

 
Fruit en càpsula dehiscent
Fruit en càpsula dehiscent ovoide, aguda i coriàcia del color de la xocolata, amb llavors brunes que surten per 4 (6) valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les solanàcies inclou espècies tan importants per a l’alimentació de la humanitat com la creïlla o patata (Solanum tuberosum), la tomaca (Solanum lycopersicum), l’albergínia (Solanum melongena) o els pimentons o pebreres (Capsicum sp.). Però també inclou espècies productores d’alcaloides, antigament emprades com verins, però que tenen valuoses propietats farmacèutiques, com el jusquiam (Hyoscyamus albus), la belladona (Atropa belladonna), l’estramoni (Datura stramonium), la mandràgora (Mandragora autumnalis), o el mateix tabac.  

USOS I PROPIETATS: L’ús principal és la producció de tabac per fumar, tot i que també es fa servir com insecticida per animals i plantes.
En Amèrica el tabac s’emprava des de molt abans de l’arribada dels espanyols com medicinal, tòxica, màgica i en ritus litúrgics. El cultiu era tan antic que no varen poder trobar cap espècie vertaderament silvestre, car totes eren cultivades o assilvestrades.
Tota la planta és tòxica, excepte els fruits, per la nicotina que conté, especialment en les fulles. En el Dioscòrides renovado es diu que “la nicotina es tóxica en grado sumo, y se absorbe con gran facilidad a través de la piel y aún más por las mucosas. (...) El jugo del tabaco era uno de los tantos tóxicos empleados por los indios americanos para envenenar las flechas (...) El perro sucumbe con una o dos gotas de la misma

Inflorescència cimosa del tabac
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Nicotiana fou establert per Tournefort (1694-1700), i acceptat per Linné, en honor a Jean Nicot (1530-1600), ambaixador francès a Portugal on va cultivar el tabac.
L’epítet específic tabacum és d’origen incert. Per a uns deriva de l’espanyol “tabaco” pres d’un dialecte caribeny de la llengua Arawak que va utilitzar Bartolomé de las Casas en 1552, quan va parlar del “tobago”, un rotllo de fulles que forma un tub que empren els indígenes per inhalar el fum pel nas. Per a altres autors és una paraula provinent de l'àrab “tabbaq” amb què es designaven plantes medicinals que marejaven o feien dormir.
Va ser però, Gonzales Fernandez de Oviedo qui va aportar les primeres notícies del tabac en la “Historia general i natural de las Indias”, publicat en 1535. Deia: “usaban los indios de esta isla (la Espanyola) entre otros sus vicios, uno muy malo, que es tomar unas ahumadas, que ellos llaman tabaco para salir de sentido (...) Los caciques e los hombres principales tenían unos palillos huecos del tamaño de un jeme o menos, de la groseza del dedo mayor de la mano, y estos cañutos tenían dos cañones correspondientes a uno, e todo en una pieza. Y los dos ponían en las ventanas de las narices y el otro en el humo de la hierva...”
Els espanyols varen portar el tabac d’Amèrica i començaren a cultivar-lo a Espanya a principis del segle XVI. Jean Nicot, de qui rep el genèric Nicotiana, va enviar, al voltant de 1560 a Catalina de Mèdici, llavors i tabac en pols (rapè) per tractar les migranyes de Francesc II, doncs es creia que el rapè aspirat pel nas porgava el cap de totes les flemes, el que va provocar la ràpida propagació d’aquesta moda per l’alta societat d’Europa.  
Tres papes (Urbà VIII, Innocenci X, i Innocenci XI) van prohibir, amb pena d’excomunió, l’ús del tabac, per la boca i pel nas, a les esglésies, però, com que cada dia s’estenia més l’ús del tabac, el governs van veure una fàcil font d’exacció fiscal. En 1611, s’establia un gravamen sobre el tabac, i en 1632 la Hisenda Pública es va fer càrrec, en exclusiva, del control de la producció i comercialització del tabac, el que coneguem com l’estanc.
Nicotiana tabacum fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 180. 1753.

Família Solanaceae


2 comentaris:

  1. Theеre are various people аround that could actually reap the benefits of browsing this. I truly pray you receive the recognition you are entitleԁ to for this kind of epic blog site

    ResponSuprimeix
  2. Hi! Thiѕ pօst could not be written any better! Reading through tɦis ρost reminds me of my good old room mate! He always kept talkіng about this. I will forward this post to him. Prettʏ sսre he will have a good read.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...