Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 8 de juny de 2014

Fumana laevipes (L.) Spach


NOMS: Herba del mal de pedra. Fumana prima. Italià: Fumana capillare.  Francès: Fumana à feuilles étroites

Inflorescències en cimes terminals racemoses
SINÒNIMS: Cistus laevipes L.; Helianthemum laevipes (L.) Moench

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Creix en escletxes de roques, sòls pedregosos i en coscollars assolellats, sobre sòls calcaris. Fins els 1000 metres d’altitud

Petita mata lignificada a la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta sufruticosa de poc més d’un pam, molt ramificada des de la base, amb tiges fines, gràcils, ascendents i glabres.

Fulles alternes cilíndriques
Fulles alternes, sèssils, les inferiors agrupades en fascicles, cilíndriques, de color verd cendrós. Estípules filiformes paregudes a les fulles.

Flors amb llarg pedicel
Flors en inflorescències terminals racemoses, amb peduncles glandulosos, bràctees triangulars, glanduloses. Llargs pedicels. Calze amb els sèpals externs linears i els interns glandulosos, amb costelles prominents però sense cilis. Corol·la amb cinc pètals grocs sense taques, de 6-8 mm. Androceu amb nombrosos estams; els exteriors més curts i estèrils. Gineceu amb ovari tricarpelar i estil acabat en estigma capitat. Floreix de març fins l’agost

Fruit en càpsula dehiscent
Fruit en càpsula trilocular dehiscent per tres valves, amb sis llavors trígones,  de color obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els fruits més primitius s’obrin espontàniament quan són madurs mitjançant porus, fissures longitudinals o transversals, etc. Una característica del gènere Fumana és que el fruit, en càpsula, s’obri per tres valves i queden totalment esteses després de la dehiscència durant molt de temps.

Tres sèpals externs linears i més petits que els tres interns
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com hipotensora, hemostàtica, antisèptica, expectorant i antiinflamatòria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Fumana, deriva del llatí “fumus, -i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus Fumana L., segurament per l’aspecte grisós, com fumat, de les fulles.
L’epítet específic laevipes deriva del llatí de "levis" suau, sense barba, i "pes" de peu, és a dir de tija glabra.

Família Cistaceae


1 comentari:

  1. Les flors se semblen molt a la Potentilla, sort que les fulles son diferents, es fa cada cop mès complexe això de les identificacions!
    Un plaer visitar-te Manel.
    Petons

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...