Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 17 de juny de 2014

Avena sterilis L.


NOMS: Cogula. Cogula estèril. Civada borda. Castellà: Avena loca. Avena borde. Ballueca. Occità: Civadasso. Èuscara: Basaoloa. Olha. Portuguès: Aveâo. Francès: Avoine sauvage, Avoine stérile. Italià: Avena maggiore . Anglès: Animated oat, Sterile oat. Alemany: Tauber Hafer. Wild-Hafer. Neerlandès: Wilde Haver. Grec: Αγριοβρώμη.  

Flors en panícula
SINÒNIMS: Avena algeriensis Trab.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, vores de camins, llocs incults. Fins els 900 metres d’altitud.

Tiges robustes
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual, erecta, glabra, que sobresurt per damunt de les altres herbes i pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges solitàries i robustes.

Lígula mambranosa
Fulles linears, planes, de fins 60 cm de llargària, amb beina i lígula membranosa i curta.

Flors masculines
Flors en panícula, amb espiguetes d’arestes llargues i rígides que es torcen en assecar-se; flors hermafrodites i pèndules. Glumes amb marge escariós brillant. Lemma lanceolada i bidentada, pilosa i aristada. Androceu de tres estams amb anteres grogues en X que vibra al vent. Gineceu súper amb un sol lòcul; ovari amb pèls acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en cariopsi
Fruit en cariopsi groga, peluda i amb un solc ventral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El sistema de dispersió de les llavors (diàspora) és zoocora, és a dir, mitjançant els animals (aus i mamífers) però en aquesta espècie té molta importància el factor antropogènic, doncs la civada borda ha contaminat els cereals i el comerç de gra l’ha dispersat arreu del món.  


USOS I PROPIETATS: Els fruits s’han emprat per menjar, com la civada, per fer pa, pastissos, etc. També té utilitat com planta farratgera. En medicina popular s’empra com astringent i diürètica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Avena, és assonant amb el sànscrit "avasa" que significa menjar, farratge. Aquest nom ja va ser utilitzat per autors llatins com Varró.
El nom específic sterilis deriva del grec "stéiros", que significa estèril, infecund.
La cogula pot provocar serioses reduccions del rendiment als cultius, per la qual cosa es considera malesa.
Xiquets i xiquetes jugaven fent guerres tirant-se les espiguetes que quedaven enganxades de la roba. Les més crescudetes les tiraven al jersei per “saber” quants nóvios havia de tindre.

Família Gramineae (Poaceae)


1 comentari:

  1. M'agrada especialment aqueste avena sterilis, jo tinc unes fotos i volia fer-hi més a veure si surtien boniques i ara veig que les teves son fantastiques, les primeres i els detalls de les llavors. Et felicito, Manel.
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...