Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 2 de juny del 2014

Schinus molle L.


NOMS: Pebreboner. Pebrell desmai. Pebrer bord. Castellà : Pimentero falso. Lentisco del Perú. Pimentero. Aguaribay. Portuguès: Pimenteira bastarda. Italià: Albero del pepe. Falso Pepe. Pepe rosa. Francès: Faux Poivrier des Andes. Anglès: California Pepper Tree. Peruvian Peppertree. Alemany: Kalifornischer Pfefferbaum. Neerlandès: Peruviaanse Peperboom.

Inflorescències en panícula penjant
SINÒNIMS: Schinus bituminosus Salisb.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

Arbre de creixement ràpìd
HÀBITAT: Cultivada com ornamental a jardins públics i privats i assilvestrada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbre de ràpid creixement que pot fer 5-7 metres d’alçària (el doble al seu lloc d’origen), amb les branques i les fulles penjants, com el salze, i l’escorça aspra i aromàtica

Fulles pinnades
Fulles perennes, alternes, compostes que poden arribar als 30 cm de llargària, amb folíols lanceolats de marge enter o lleugerament serrats a l’àpex, glabres, de color verd brillant.  

Flor masculina
Flors en inflorescències en panícula penjant, axil·lars o terminals, molt ramificades, de 10-20 cm, amb flors 
hermafrodites o unisexuals poc vistoses, de 2-3 mm de diàmetre i color groguenc o verdós. Calze amb cinc sèpals arrodonits ciliats. Corol·la de cinc pètals ovats. Androceu amb 10 estams. Floreix a maig i juny.

Fruits en drupa
Fruit en drupes petites con un pèsol i globoses color rosat o vermell, d’aroma i gust similar al del pebre que pot ser consumit però amb precaució, doncs és lleugerament tòxic.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El terme drupa prové del llatí “druppa” oliva, i aquest del grec “δρύππα dryppa”oliva madura. Les drupes estan formades per l'epicarpi (la pell), el mesocarpi (la polpa) i l'endocarpi (el pinyol) el qual a dins té una llavor.

Flors femenines
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com tònica, antiespasmòdica, cicatritzant i la resina per alleugerar les càries. Les fulles i les flors com a cataplasmes contra el reuma i la ciàtica.
De les fulles i l’escorça s’extrau un oli essencial usat en la indústria per a dentífrics, sabons i perfums.
Les llavors s’han utilitzat com substitut del pebre, per fer begudes alcohòliques. La bullida de fulles i escorça produeix un líquid de color groc intens emprat per tintar teixits.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Schinus deriva del grec "schinos σχινος" que designa el llentiscle (Pistacia lentiscus) per la similitud dels fruits i la presència de resines semblants al màstic.
L’epítet específic molle deriva del quítxua “mulli” nom emprat per Tournefort, no del llatí “molle” fluix, moll.  
És curiós observar com els folíols, trossejats i llençats a l’aigua, es mouen com si tinguessin vida pròpia, el que pareix motivat per la sortida brusca de les essències i reines que contenen.
Ës una espècie considerada invasiva en Àfrica del Sud, on ha envaït sabanes i pasturatges; també a Austràlia és invasiva en boscatges oberts i zones costaneres, com en Florida.
Schinus molle fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 388–389. 1753.

Família Anacardiaceae


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...