Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 5 de juny de 2014

Muscari comosum (L.) Mill.


NOMS: All de bruixa. Barralet. Calabruixa grossa. Marcet. Cap de moro. Castellà : Nazarenos. Cebollón. Guitarrillo. Jacinto penachudo. Occità: Alhastron, Alhàs, Barralet, Capelan, Cebolhada, Penitent blau. Portuguès: Enfuste. Jacinto-das-searas. Italià: Cipollaccio. Giacinto del pennacchio. Francès: Muscari chevelu, Muscari à toupet. Anglès: Tassel hyacinth. Feather Hyacinth. Tassel Grape-hyacinth. Alemany: Schopf-Träubel. Schopfige Bisamhyazinthe. Neerlandès: Kuifhyacint. Grec: Αγριοκρίνος. Βροβιός. Μούσκαρι το εύκομον. Βολβοί.

Flors en raïm lax
SINÒNIMS: Leopoldia comosa (L.) Parl.; Hyacinthus comosus L.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Camps cultivats, prats secs, clarianes de coscollars, marges de camins i carreteres. Fins els 1400 metres d’altitud

Planta bulbosa
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Petita herba, de poc més d’un pam (tot i que pot arribar als 60 cm),  acaule, amb un bulb subterrani tunicat, d’on surten les fulles i un escap floral. 

Fulles linears poc rígides
Fulles linears, fent un poc de canal, glabres, poc rígides que sovint queden esteses per terra, més curtes que la tija florífera i poc nombroses (3-5 fulles només).

Flors fèrtils amb peduncle color crema
Flors al llarg d’un escap, en raïm lax, amb flors verdoses en posició horitzontal i fèrtils; a la part superior un grup de flors, formant un corimbe, d’un blau-lila intens molt cridaner, que són estèrils. Les bràctees són membranoses i obovades. Pedicels de les flors fèrtils són prims, llisos i surten en horitzontal, mentre que els de les flors estèrils són violacis, drets i molt més llargs que les flors. Les flors tenen el perigoni soldat en forma de petita urna acabada en sis petits dents. En les fèrtils l’androceu està format per sis estams inclusos. El gineceu consta de pistil súper tricarpel·lar amb un curt estil acabat en estigma subtrígon. Floreix a la primavera. 

Fruit en càpsula amb tres lòculs
Fruit en càpsula obovoide emarginada amb tres lòculs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors estèrils del capdamunt de la tija ofereixen a la inflorescència gran vistositat per atraure els insectes pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra externament el bulb sec per alleujar les pells enrogides. Menjat té propietats diürètiques però com el seu sabor és amargant, es prepara bullit i conservat en oli i vinagre. Als pobles del litoral mediterrani s’hi consumeix el bulb així preparat.

Flors estèrils amb llarg peduncle color lila formant un flocall
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Muscari prové del llatí “muscus” i significa que el seu aroma recorda el del mesc, que prové així mateix, del sànscrit “muskà” que significa testicle. Altres autors, però, fan derivar el nom del grec “muscarion” que significa raïm, en al·lusió al tipus d’inflorescència.
 L’epítet específic comosum deriva de “coma” que significa pèls, cabell, pel flocall que formen les flor estèrils.
Dioscòrides  diu del bulb que “tiene aspecto de cebolla albarrana (...) son acres y caloríferos, incitan al acto sexual, ponen áspera la lengua y las anginas, son muy nutritivos y engordan, provocan gases (...) Hay que precaverse de la cantidad que se ingiere por afectar a los nervios.”
Existeixen varietats com, Muscari comosum 'plumosum' o 'monstruosum', que s’empren en jardineria.
Muscari comosum (L.) Mill. va ser publicat per primera vegada, amb el nom Hyacinthus comosus L., per Carles Linné en Species Plantarum 1753.

Família Liliaceae


1 comentari:

  1. Aquest Muscari el vaig veure una vegada, però no li vaig poder fer fotos. Las teves son molt maques.
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...