Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 6 d’abril de 2015

Helictotrichon filifolium (Lag.) Henrard subsp. filifolium


NOMS: Cerrell. Totxa. Castellà : Atocha. Lastón

Espiguetes en panícula
SINÒNIMS: Helictotrichon murcicum Holub.;  Avena filifolia Lag.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental. Endemisme Ibero-magrebí

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Matollars secs, timonedes, sobre sòl calcari. Fins els 1550 metres d’altitud.

Herba cespitosa perenne
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.  

DESCRIPCIÓ: Herba perenne, estolonífera, cespitosa, amb tiges robustes de color rogenc a la part inferior

Fulles rígides i junciformes
Fulles basals de fins 60 cm, rígides, junciformes (1-3 mm d’amplària), amb pèls i amb l’àpex punxegut. Lígula d’1-1,5 mm.

2-3 flors per espícula
Flors en espiguetes erectes formant una panícula d’espícules amb 2-3 flors cadascuna; lemma amb seta dorsal. Floreix de maig a juliol.

Fruit en cariopsi oblongo-el·líptica


CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La part interna de la cariopsi és rica principalment en midó però també està envoltada de proteïnes i en l'embrió de lípids. Aquestes substàncies aportaran l’energia suficient perquè l’embrió pugui germinar. Les llavors de nombroses gramínies necessiten perdre quasi tota l’aigua i passar una etapa freda per sortir de l’estat de latència i poder germinar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helictotrichon deriva del grec "ἐλικτός heliktós" retorçut, sinuós, trenat, i "θρίξ, τριχός thrix, trikhós" pèl, és a dir, amb el pèl retorçut, per les arestes retortes.

L’epítet específic filifolium ve del llatí “filum” fil, i “folium” fulla, per les fulles fines i llagues com un fil. El nom específic del sinònim, murcicum, és un epítet geogràfic que fa referència a la regió de Múrcia, a la part sud-oriental d’Espanya,

Família Gramineae (Poaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...