Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 2 d’abril de 2015

Salsola kali L.


NOMS: Barrella. Espinadella. Calicòrnio. Barrella punxosa. Capitana. Salat. Sosa. Castellà : Barrilla pinchosa. Pincho. Espinardo. Trotamundos. Hierba del jabón. Salicornio. Gallego: Barrileira. Èuscara: Mats-chikia. Occità: Mena de barrilha. Portuguès: Barrilha-espinhosa. Gramata. Soda-espinhosa. Italià: Salsola erba-kali. Francès: Soude brûlée, Soude kali.  Soude de ruthénie. Anglès: Saltwort. Prickly Glasswort. Prickly saltwort. Alemany: Kali-Salzkraut. Neerlandès: Loogkruid. Grec: Αρμύριδα. Τσένερη.

Flors axil·lars amb dues bractèoles
SINÒNIMS:  Salsola tragus L.;  Salsola kali subsp. ruthenica (Iljin) Soó in Soó & Jáv.;
Observacions: És una espècie polimorfa, que inclou tres subespècies i diverses varietats al nostre territori. La subsp. collina presenta la inflorescència llarga i estreta i només es troba al territori sicòric. La subsp. kali és de les Illes i es caracteritza per ser pilosa amb la inflorescència ampla. I, finalment, i la subsp. ruthenica, a la qual pertanyen les imatges, que és glabra i de distribució general.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Matoll esfèric molt ramificat
HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Es cria a les comunitats formades rere les dunes, on s’acumula matèria orgànica i a les comunitats ruderals costaneres, però també als cultius del secà i vores de camins de sòls argilosos més o menys salins. Fins els 700 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Matoll esfèric de color verd grisenc, amb tiges molt ramificades des de la base i flexuoses que pot arribar als 80 cm d’alçada.

Fulles curtes acabades en espina
Fulles sèssils, rígides, suculentes, linears, dilatades a la base i acabades en espina; les superiors esparses i les inferiors oposades. 

Flors amb tèpals membranosos
Flors en fascicles axil·lars amb dues bractèoles de punta espinosa que ultrapassen la flor. Flors hermafrodites, solitàries, pentàmeres i monoclamídies. Els tèpals papiracis, membranosos, en estat fructífer solen dur un ala transversal que no sempre s’aprecia. Androceu amb (3)5 estams units a la base amb quatre anteres. Gineceu amb ovari súper, un sol estil acabat en 2-3 estigmes més llargs que l’estil. Floreix de maig fins l’octubre

Fruit en aqueni indehiscent
Fruit en aqueni que  porta llavor seca i indehiscents d’uns 2 mm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta planta es caracteritza perquè és un estepicursor, és a dir, que són plantes que un cop fructificades i mortes, són arrossegades pel vent i amb aquest moviment dispersen les llavors, com els matolls que vegem rodar en les pel·lícules de l’oest americà als pobles abandonats.

USOS I PROPIETATS: Té fama de ser bona per desfer les pedres del ronyó i com diürètica.
Antigament, s'emprava per a obtenir carbonat sòdic mitjançant incineració, degut a l'elevat contingut de sals als teixits d'aquesta planta. Fins a finals del segle XVIII, quan es va descobrir com obtenir l’alcalí de la sal comuna, la cendra de barrella era la preferida per fer sabó. També s’emprava per fer vidre.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Salsola deriva de “salsus” salat, pot ser en referència al seu hàbitat costaner d’ambients salobres, o pel seu sabor salat. Segons Cesalpino, “sálsola” era el nom que en italià denominava a una planta marítima que, per la descripció, ha de ser la barrella. Linné pren aquest nom vulgar per nomenar el gènere. 
L’epítet específic kali ve de l’àrab "qalīy" que significa sosa, pel gran contingut de sosa (carbonat sòdic) que s’extrau de les cendres de Salsola kali.
Com moltes espècies d’aquesta família és una planta C4, el que vol dir que per fer la fotosíntesi té una estructura, amb cèl·lules especials disposades formant una corona en al voltant dels vasos conductors, per tal d’acumular CO2 i poder fixar el carboni amb els estomes tancats.
Salsola kali va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 222–223. 1753.

Família Chenopodiaceae

1 comentari:

  1. Curioses flors amb tèpals membranosos!
    Manel, en descubreixes un mon de plantes sempre.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...