Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 13 d’abril de 2015

Linum usitatissimum L.


NOMS: Lli. Llinet. Llinosa. Herba feridora. Lli de prat. Castellà: Lino. Linaza. Lino purgante. Gallego: Liño. Éuscara: Liño. Li. Liho. Portugués: Linho. Italià: Lino selvatico. Lino coltivato. Francès: Lin bisannuel, Lin à feuilles étroites. Anglès: Pale flax, Pale-flowered flax. Alemany: Wild-Lein. Schmalblättriger Lein. Neerlandès: Smalbladig Vlas. Grec: Αγριολίναρο. Λίνο το διετές.

Flors en cima laxa
SINÒNIMS: Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds.) Thell.; Linum angustifolium Huds.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Arrhenatheretea. Abans es cultivava, avui apareix com subespontània en prats més o menys humits. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes i primes
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. De vegades, però, es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que mantenen els meristemes arran de terra en l’estació desfavorable, i les parts aèries es dessequen i desapareixen.  

DESCRIPCIÓ: Herba anual, perenne o biennal, de tiges erectes i primes, simples o poc ramificades, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles lanceolades i sèssils
Fulles estretament lanceolades, acuminades, sèssils i de distribució esparsa

Corol·la amb cinc pètals lliures
Flors en cima laxa irregular, amb llarg pedicel. Calze amb cinc sèpals ovato-acuminats de marge membranós, més curts que la càpsula i persistents. Corol·la amb cinc pètals lliures de color blau cel. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula ovoide
Fruit en càpsula ovoide que conté llavors lluentes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una de les estratègies adaptatives de les plantes al medi ambient és produir llavors amb molt de temps amb capacitat de germinació. És la latència o dormició de la llavor que, o bé no pot germinar fins que hi haja condicions ambientals adequades (humitat, presència d’oxigen i llum), o bé esta dotada de mecanismes interns que hi permet no germinar encara que les condicions ambientals siguen les apropiades.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava per les seues propietats diürètiques, emol·lients, laxants, vermífugues i expectorants. És potencialment tòxica en grans quantitats. El llenç confeccionat amb fibres de lli és millor que el cotó per a la cura de les ferides i úlceres, doncs és més suau i flexible.
Per la llargària, resistència i suavitat de les fibres de lli, en tota la conca mediterrània s’ha emprat i cultivat aquesta planta des de temps immemorials, per teixir llenç, i per extraure l’oli essencial de les seues llavors.

Sèpals ovats i acuminats
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils. El grec “λίνον”, llatí “linium” designa el lli.
L’epítet específic usitatissimum, deriva del llatí “usitatus”, usual, comú, freqüent, i el superlatiu “-issimum” és a dir, molt utilitzada, per les múltiples aplicacions de la planta i les llavors.
L’evidència més antiga d’utilització del lli pels humans és trobar a una cova de la República de Geòrgia datada al Paleolític Superior, fa uns 30.000 anys. 
Diu una llegenda que L’Aurora i l’Alba van teixir el lli i formaren un vel lluminós en el cel. Potser aquest és el motiu pel qual va ser el fil dilecte per als teixits sagrats en temps antics.
Les teles que es feien servir per embenar les mòmies d’Egipte eren de lli, també les veles dels vaixells. En la mitologia grega qui millor teixia el lli era Aracne que, víctima de la gelosia d’Atena, va ser convertida en aranya per a que ella, i els seus descendents, teixiren per sempre però una obra que ningú mai no admire (d’Aracne ve el nom d’aràcnid). De lli era el fil d’Ariadna que va servir de guia per sortir del laberint del Minotaure.  
Les vestals romanes utilitzaven les teles de lli, que els fenicis havien dut per tot el Mediterrani, com símbol de puresa. I de lli és el Sant Sudari venerat pel cristians a la Catedral de Sant Joan en Torí.
L’oli extret de les llavors, l’oli de llinosa, l’utilitzaven els pintors de l’Edat Mitjana  per fer els seus color més brillants i estables que els fets amb clara d’ou.
El lli és l’emblema d’Irlanda del Nord, i la flor nacional de Bielorússia.
Linum usitatissimum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum. 277 1753

Família Linaceae


1 comentari:

  1. Fantástic saber l'història del lli i de la seva utilització per fer teixits, sempre m'agradat saber aquestes coses.
    El Lli que trovo normalment es el Linum narborense.
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...