Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 14 de maig de 2015

Silybum marianum (L.) Gaertn.


NOMS: Card marià. Card gallofer. Card burral. Cardot. Castellà : Cardo borriquero. Cardo de asno. Cardo mariano. Cardo lechero. Occità: Merlus-de-champ. Gallego: Cardo borroqueiro. cardo leiteiro. Èuscara: Maria'ren khardia. Astalikardua. Portuguès: Cardo-de-Santa-Maria. cardo-leiteiro. Francès: Chardon-Marie. Italià: Cardo di Santa Maria. Cardo mariano. Anglès: Blessed Milkthistle. Variegated Thistle. Alemany: Mariendistel. Grec: Σίλυβο το μαριανό. Γαϊδουράγκαθα.

Flors en capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Carduus marianus L.

DISTRIBUCIÓ:  Europa meridional, Àsia occidental i Àfrica septentrional

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Herbassars nitròfils, vores de camins, sobre sòls més o menys frescals. Fins els 1000 metres d’altitud.

Pot arribar als dos metres d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Card amb espines llargues i rígides amb una tija poc ramificada, erecta i robusta que pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles basals com esguitades de llet
Fulles basals amples, pinnatipartides i amb espines, el limbe amb taques blanques, com esguitades de llet, a l’anvers, que poden assolir el mig metre. Les superior són més petites, amplexicaules, no decurrents, amb aurícules i no tan dividides.

Flors tetràmeres totes tubulars
Flors en capítol terminals solitaris de fins 4 cm de diàmetre, amb involucre de bràctees espinoses, amb espines llargues i rígides, recorbades. Flors hermafrodites, pentàmeres i totes iguals. Calze format per petites peces escarioses que esdevindran en el vil·là. Corol·la en forma de tub de color lila o rosat. Androceu amb cinc anteres soldades formant un tub. Gineceu amb ovari ínfer amb estil i curts braços estigmàtics. Floreig de maig fins l’agost.

Aqueni amb vil·là
Fruit en aqueni comprimit lateralment , gros, de color negre brillant jaspiat de gris, proveït de papus de pèls en anell.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El capítol és la inflorescència típica de les compostes (Asteraceae) i d’altres com les dipsacàcies. És una inflorescència en la qual el peduncle es fa ample a l’àpex, formant un disc, anomenat receptacle, embolcallat per una o vàries sèries de bràctees. Sobre aquest receptacle es disposen les flors sèssils, amb o sense lígula.

Fulles caulinars amplexicaules
USOS I PROPIETATS: El card marià és l'agent farmacològic millor documentat per al tractament de malalties del fetge. Popularment és coneguda com a "guardiana del fetge". Els fruits són aperitius, digestius, hemostàtics i diürètics. Les fulles, els brots tendres i les bràctees involucrals són comestibles en fresc. El suc de fulles o la infusió de les arrels eleva la pressió de la sang, és sudorífic i cura les febres intermitents, les hemorràgies i les pèrdues de sang menstrual. No presenta cap tipus de toxicitat.
Aquest card te, a més amés, usos simbòlics. Les fadrines d’algunes comarques valencianes soflimaven una carxofa de car burriquer i el deixaven baix del llit de la interessada, i si al matí següent la carxofa s’havia obert en flor, volia dir que la fadrina es casaria aquell any. Aquests judicis de tipus amorós tenien la seua versió també al Principat.

Bràctees involucrals amb llargues espines fortes
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Silybum ve del grec "silybon", un terme que va emprar Dioscòrides per indicar alguns cards comestibles.
L’epítet específic marianum significa de Maria: diu la llegenda que en la fugida a Egipte per salvar a Jesús de la persecució d’Herodes, la llet de la verge va caure a sobre de les fulles d’aquest card, motiu pel qual te les fulles tacades de blanc.
Silybum marianum va ser descrita primer per Carolus Linnaeus com Carduus marianus en Species Plantarum, vol, 2, p. 823 en 1753, i atribuït després al gènere Silybum per Joseph Gaertner i publicat en Fruct. Sem. Pl., 2, 378 a l’any 1791.

Família Compositae (Asteraceae)


1 comentari:

  1. El autèntic "cardo borriquero"!!
    Les fotos son genials tan mateix l'informació i tota la tasca que fas.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...