Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 11 de maig de 2015

Verbascum thapsus L. subsp. giganteum (Willk.) Nym.


NOMS: Treponera. Guardallop. Cua de rabosa. Blenera. Candelera. Ploraner. Cast. Gordolobo. Orejas de burro. Belesa. Torcía. Occità: Blaisan, Bouioun-blanc, Candèlo de sant jan. Italià: Tassobarbasso. Francès: Molène bouillon blanc. Anglès: Aaron's rod, Great mullein. Alemany: Kleinblütige Königskerze. Neerlandès: Koningskaars. Grec: Γλώσσα. Σπλώνος.

Flors en espiga densa
SINÒNIMS: Verbascum giganteum Willk.   Observacions : Dins d’aquest gènere són força freqüents els híbrids interespecífics. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Aquesta subespècie és una planta endèmica ibero-magrib.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Herbassars ruderals, boscos i llocs alterats, preferentment sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Herba que pot fer 2 metres d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal, que pot arribar als dos metres d’alçada, coberta de pèls amb una roseta bassal del centre de la qual surt una tija erecta i al final de la tija una panícula densa, però interrompuda, i allargada de flors grogues.

Fulles caulinars amplexicaules o decurrents
Fulles bassals de la roseta són enteres o poc dentades i amb pecíol; les caulinars són amplexicaules.

Filament dels estams amb pèls blancs
Flors en inflorescència molt densa; bràctees més llargues que el calze. Corol·la en tub curt i cinc lòbuls arrodonits. Cinc estams amb el filament cobert de pèls blancs en la meitat inferior. Estigma capitat petit. Floreix de juny a novembre.

Càpsula que s'obri en dues valves
Fruit en càpsula ovoide que s’obri en dues parts per deixar eixir nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu que una fulla o un òrgan foliaci és amplexicaule quan envolta la tija i l'abraça per llur base, com en el cas de les fulles caulinars d’aquesta espècie.

USOS I PROPIETATS: Des d’antic s’ha emprat contra la tos i les afeccions de les vies respiratòries. És mucolític, expectorant, antitussigen i antiinflamatori.
Les plantes d’aquest gènere s’han emprat com torxes per als cresols d’oli, i també com insecticida natural.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per a alguns autors el nom del gènere Verbascum ve del llatí “barba, -ae” que significa barba, per la pilositat que cobreix les plantes del gènere.
El nom específic thapsus es va utilitzar per primera vegada per Teofrast  en referència a una herba no especificada de l'antiga colònia grega de Thapsos, Siracusa, Sicília, tot i que sol estar vinculada a l’antiga ciutat tunisiana de Thapsus.
El nom popular de “blenera” és deu a que abans s’utilitzaven con a blens de les llums d’oli. El ble és la torxa que es posava al bec dels cresols d'oli per a obtindre llum.
Diu en El Dioscórides Renovado que si colpegem la tija, al poc, van caient les flors obertes una  a una, com si plorara i caigueren les llàgrimes, per la qual cosa també rep el nom de ploranera.
El trepó va ser utilitzat a la bruixeria, doncs suposadament evitava les malediccions, mal d’ull i esperits malignes.
Als embassaments amb  lenta renovació d’aigua tiraven la planta o les llavors picades i, aleshores, els peixos quedaven com atordits i era fàcil agafar-los. Aquesta, però, és una pràctica prohibida.
Verbascum thapsus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 177. 1753.

Família Scrophulariaceae


1 comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...