Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 15 de novembre de 2015

Amanita ovoidea (Bull.) Link

NOMS: Farinera. Cogomassa. Cul blanc. Castellà: Amanita ovoide. Oronja blanca. Èuscara: Kukuma. Gallego: Amanita branca. Italià: Farinaccio. Francès: Amanite ovoide. Oronge blanche. Anglès: European white egg. Bearded Amanita. European Egg Amidella. Alemany: Echte Eier-Wulstling.  

Farinera sortint del sòl
SINÒNIMS: Amanita alba Persoon

HÀBITAT: Sobre sòl calcari, sota caducifolis o e en pinars i carrascars. Surt a la tardor.

DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu que pot arribar al pam de diàmetre, globós a esfèric de jove que passa a convex de madur i arriba a fer-se pla quan és vell. De color blanc immaculat i amb restes del vel al marge gruixut.

Himeni format per làmines que no arriben al peu
Himeni dens de làmines desiguals, serrades, blanques o groguenques, que es fan arrodonides i formen un cercle al voltant del peu sense arribar a tocar-lo.

Peu o estípit central, cilíndric i gros, del mateix color blanc del capell, amb esquames farinoses també blanques. Pot tindre un anell farinós que s’apega als dits i cau amb facilitat i una volva consistent de color blanc o groguenca.

Capell de color blanc lluent
Carn blanca, compacta i de sabor suau

COMESTIBILITAT: És comestible prèvia cocció, però no és aconsellable el seu consum per la baixa qualitat culinària i perquè pot confondre’s amb espècies tòxiques i fins i tot mortals

Es pot confondre amb Amanita virosa, que té el capell més petit i anell membranós, i amb Amanita proxima, que té l’anell membranós, no té restes del vel al marge del capell y té la volva ataronjada. Però la confusió més perillosa pot ser amb l’Amanita phalloides blanca, que és mortal.

Peu farinós amb restes de la volva
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Amanita ve del nom de la muntanya "Amanos" de la Turquia asiàtica o del grec "ἀμᾱνῖται amanítai", un nom donat pels antics grecs als fongs en general. L’epítet específic ovoidea està format per “ovum” ou, i per la terminació grega “εἷδος eidos” que significa aspecte, és a dir, amb aspecte d’ou.

L'espècie va ser descrita per primera vegada en 1833 per Pierre Bulliad, metge i botànic francès, i Lucien Quélet, un micòleg francès i naturalista.

Ací podem veure la volva consistent i un poc groga
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En micologia, el vel universal es una estructura que embolica totes o la major part del fong com si fos la closca d’un ou. El vel finalment es trencarà i es dispersarà però generalment deixa evidències de la seua forma amb algunes restes més o menys persistents com són la volva, l'anell o la cortina. Aquesta característica és molt important des del punt de vista de la identificació de fongs silvestres, pel fet que és fàcilment observable. Des del punt de vista taxonòmic també és rellevant, ja que quasi sempre que apareix, significa que el fong pertany a la família de les Amanitaceae. Açò té especial importància a causa de l'elevat nombre d'espècies verinoses que pertanyen a aquesta família.

El vel parcial es una estructura d'alguns fongs que protegeix el desenvolupament de les làmines o altres superfícies productores d'espores. Un vel parcial, al contrari del que succeeix amb el vel universal, està ancorat al peu i al límit del capell.

Família Amanitaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...