Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Chalciporus amarellus (Quel.) Bat.

Espècie rara a les nostres comarques
NOMS: No hem trobat cap nom comú d’aquesta espècie

SINÒNIMS: Boletus amarellus Quél.; Chalciporus piperatus (Bull.) Bataille

DISTRIBUCIÓ: Regions temperades d’Europa però és rara i localitzada.

HÀBITAT: En les vores de camins i clarianes de boscos mediterranis de Quercus ilex i Pinus

Capell de fins sis centímetres de diàmetre
DESCRIPCIÓ: Capell, barret o píleu de fins sis centímetres de diàmentre, d’hemisfèric a convex, cobert per una cutícula vellutada que amb la humitat es fa viscosa, de color groc amb el marge de color del cuir, de marge irregularment ondulat. 

Himeni format per tubs dentats
Himeni amb tubs un poc  decurrents amb porus dentats, de color rosat o canyella. Apareix a la tardor i, en llocs on plou, també a finals d’estius plujosos. 

Peu o estípit prim, massís, de color groc ensafranat a la base, amb puntets vermellosos a la part superior. Carn compacta de jove però va fent-se esponjosa, de color groc. Esporada color canyella.

Peu de color groc a la base i rogenc a la part superior
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat dels fongs és que estan formats per filaments de cèl·lules anomenats hifes que formen unes trames més o menys complexes anomenades micelis.  De vegades, les estructures reproductives poden créixer fins a grans mides, i són conegudes com a bolets. És el cas dels basidiomicets que quan arriba l’època de la  reproducció formen cossos reproductors anomenats esporangis, on es formaran les espores.

COMESTIBILITAT: Sense interès culinari degut a que la seua carn és amarga i un poc picant.


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Chalciporus deriva del grec "χαλκός chalkos" coure, i "πόρος Porus" porus, pel color coure dels porus. L’epítet específic amarellus és un diminutiu de ”amarus” de regust amarg, pel gust amargant de la seua carn.

L'espècie amb què es pot confondre és la pebreta (Chalciporus piperatus), la carn del qual no amarga sinó que és molt picant, però és una espècie que no es troba per les nostres comarques.

Va ser descrit per primera vegada en 1883 pel micòleg francès Lucien Quélet com Boletus amarellus, i més tard Frédéric Bataille li va donar el seu nom actual, en 1908. 

Família Boletaceae


Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires o pebrassers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...