Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 1 de juny del 2016

Cyperus longus L.

NOMS: Castanyola. Jonça de cordellar. Serrana de fulla llarga. Junsa llarga. Castellà: Juncia. Juncia olorosa. Juncia larga. Juncia loca. Gallego: Herba xunqueira. Xonza. Èuscara: Iuncia. Ioncia. Occità: Triangle loungaru. Portuguès: Albafor. Junça-de-cheiro. Italià: Quadrelli. Zigolo comune. Francès: Souchet allongé, Souchet long, Souchet odorant. Anglès: Galingale, Sweet galingale. Sweet Cyperus. Alemany: Hohes Zypergras. Langästiges Cypergras.

Inflorescències en antela
SINÒNIMS: Cyperus badius Desf.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Phragmitetalia australis. Magnocaricion elatae. Creix a les sèquies, marges de rius i llocs embassats o humits d’aigua dolça. Fins els 700 metres d’altitud

Herba que creix d'un rizoma submergit
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen. Hidròfit Planta hidròfila. Planta que conserva les gemmes perdurants dins l'aigua durant el període desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba que té un rizoma gruixut i sense tubercles, que pot estar submergit, del qual surten les tiges verdes, trígones, rectes, que poden assolir el metre i mig d’alçada.

Fulles amb el nervi central molt marcat
Fulles més curtes que la tija, basals, linears, un poc carenades pel nervi central, de fins un centímetre d’ample i molt llargues, amb beina a la base de marge membranós.

Espiguetes comprimides
Flors en inflorescències en antela que surten a la part superior de les tiges. Estan formades per 6-10 radis trígons de mida diferent que porten espiguetes comprimides de color marró vermellós a l’àpex. Tres estams exserts en l’antesi. Estil llarg amb tres estigmes exserts. La inflorescència porta unes bràctees a la base, semblants a les fulles, molt més llargues que la inflorescència.  Floreix d’abril a setembre

Fruit en aqueni trígon de color obscur

Antela amb radis de mida diferent
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una antela és un tipus d'inflorescència composta, una panícula, que es caracteritza pel fet que totes les rames laterals creixen més que l'eix principal.

Bràctees molt més llargues que la inflorescència
USOS I PROPIETATS: Plini i Dioscòrides mencionen aquesta jonça assenyalant que a l’antiga Grècia i a Egipte s’emprava el rizoma com un remei per a les picades d’escorpí i les mossegades de serp. A més el rizoma desprèn un suau aroma de violetes i s’utilitza per a fer perfums.

En jardineria s’empra per decorar les vores dels estanys o les fonts naturalistes, formant grups. És rústic i de fàcil manteniment

Tres estams i tres estigmes exserts
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Cyperus prové del grec “κύπειρος kýpeiros que significa punta afilada. Aquest nom ja s’aplicava a diversos tipus de junces com la xufera borda (Cyperus rotundus) L’epítet específic longus ve de llatí “longus, a, um” llarg, estirat, per les fulles i les bràctees tan llargues. L’epítet específic del sinònim, badius, ve del llatí “badius” marró, en referència al color de la inflorescència.

Cyperus longus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 45. 1753.

Família Cyperaceae

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...