Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 16 de juny de 2016

Astragalus stella L.

NOMS: Astràgal estelat. Astràgal estel·lat. Castellà: Astrágalo estrellado. Estrelleta cana. Francès: Astragale en étoile, Astragale à gousses en étoile

Flors en raïm atapeït a l'àpex del peduncle
SINÒNIMS: Astragalus stellatus Lam.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Erms, parts terofítics. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tija ramificada des de la base
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba unicaule amb la tija ramificada en la base i branques decumbents o prostrades i aplicades al terra, de poc més d’un pam, amb pèls.

Fulles imparipinnades amb pèls per les dues cares
Fulles imparipinnades amb 5-11 parells de folíols el·líptics de marge enter. Estípules soldades al pecíol, amb pèls per ambdues cares.

Flors papilionades de color violeta o groc
Flors en inflorescències en raïm dens, format glomèruls a l’àpex del peduncle de entre 2-11 cm. Calze campanulat cobert de pèls blans i negres, amb cinc dents iguals. Corol·la papilionada de color violeta (de vegades groga) amb l’estendard més llarg que les ales i aquestes més llargues que la quilla. Androceu amb 10 estams diadelfs. Floreix entre abril i juny

Fruit en llegums formant una estrela

Fruit en llegum sèssil, curt, recte o amb l’àpex un poc corbat i el ventre carenat, coberts de pèls. Quan maduren estan agrupats de manera radial formant una mena d’estrela.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les papilionàcies és una de les més importants a nivell mundial, tant pel nombre d’espècies, més de 12.000, com pel seu paper als paisatges, com per l’aprofitament humà, doncs només les gramínies són més aprofitades per nosaltres. Majoritàriament són herbes però a la zona mediterrània abunden els arbusts i a les zones tropicals hi ha molt arbres d’aquesta família.

Calze amb pèls
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Astragalus  deriva del grec “ἀστράγαλοϛ astrágalos” astràgal, nom ja citat per Plini per definir una lleguminosa, pot ser per la forma de les llavors que semblen l’os del mateix nom que grecs i romans usaven per al joc dels daus. Altres autor defenen que el nom deriva de “αστήρ astér” astre, i de “γάλα gála” llet, per la forma i el color de la flor i per què les cabres que s’alimentaven d’aquesta planta augmentaven la producció de llet. L’epítet específic stella ve del llatí “Stella, -ae” estrela, per l’aspecte de la infructescència en forma d’estrela.

Astragalus stella  va ser descrit per Carles Linné i publicat en Systema Naturae, ed. 12 2: 734. 1767. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...