Vicia peregrina L.

NOMS: Veçot, Vícia peregrina. Castellà: Arveana. Grisoles. Veza peregrina. Occità: Vesso. Francès: Vesce voyageuse, Vesce à gousses larges. Italià: Veccia smussata. Veccia viaggiatrice. Anglès: Broad-podded Vetch. Rambling Vetch. Wandering Vetch. Alemany: Fremde Wicke. Landstreicher-Wicke.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Vicia michauxii Spreng.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Secalion cerealis arges de camins, prats secs i assolellats, camps de conreu, guarets, principalment sobre sòl bàsic. Fins els 1300 metres d’altitud

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Fulles paripinnades amb circell ramificat

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges enfiladisses, ascendents i anguloses, que poden assolir el metre de llarg

Fulles alternes, paripinnades, amb 4-6 parells de folíols linears, truncats mucronats o tridentats; a l’àpex de la fulla hi ha un circell ramificat. Estípules lanceolades, agudes, enteres, sense nectari.

Flors papilionades de color púrpura

Flors axil·lars solitàries. Calze zigomorf, campanulat, amb els sèpals desiguals. Corol·la papilionada, de color púrpura amb l’estendard profundament emarginat, ales més obscures que l’estendard, . Floreix d’abril a juny

Fruit en llegum comprimit

Fruit en llegum oblong o el·líptic i comprimit, amb suau pubescència

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes lleguminoses presenten circells que fan servir per enfilar-se en busca de la llum. En botànica el circell és un òrgan amb aspecte de tija prima, que procedeix d’una tija o una fulla modificada. Com a característica té un extraordinari tropisme que hi permet agafar-se a qualsevol suport, cargolant-se en hèlix.

USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com farratge pel bestiar. Com totes les lleguminoses té la capacitat de fixar al sòl el nitrogen de l’aire.

Estendard profundament emarginat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa) a l’antiga Roma. Els romans van adaptar el nom grec “bíkion, -ou” que designava la mateixa planta. L’epítet específic peregrina prové del llatí  “peragrare” que significa per desplaçar-se o viatjar, en referència a l’hàbit enfiladís de la planta que fa parèixer que es mou.

Estudis arqueològics han arribat a la conclusió que els llegums d’aquesta planta es consumien, doncs s’han trobat restes de Vicia peregrina en excavacions d’assentaments neolítics, junt a altres llegums. Actualment l’única espècie del gènere que es conrea par a consum humà és la fava (Vicia faba), la resta aprofita per a farratge o com adob verd.

Vicia peregrina va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 737. 1753. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)