Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 10 de juny de 2016

Ononis viscosa subsp. breviflora (DC.) Nyman

 NOMS: Arnalls, Botgeta, Gorromino, Gavó viscós, Melosa, Herba del mal de ventre. Castellà: Melosa. Mucosa. Melosilla. Pegamoscas. Melosa pegamosquitos. Francès: Bugrane visqueuse. Bugrane à fleurs courtes. Italià: Ononide vischiosa. Ononide a fiori brevi

Flors axil·lars solitàries
SINÒNIMS: Ononis breviflora DC.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Creix als pinars, camps sense treballar i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba amb tiges erectes i glanduloses
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Tot i que sol ser una herba petita pot assolir el mig metre d’alçada, tota coberta de pèls glandulosos, amb tiges erectes ramificades

Fulles mitjanes trifoliades, la resta unifoliades
Fulles alternes, trifoliades amb folíols dentats, el central major que els laterals, però les fulles inferiors i les superiors només en tenen un de folíol, i totes amb estípules triangulars, que semblen ales, soldades a la base. Està coberta de pèls glandulosos per les dues cares.

Flor papilionada més petita que el calze
Flors axil·lars solitàries amb curt peduncle perllongat per una mena d’aresta més llarga que el peduncle. Calze amb cinc sèpals estretament lanceolats, més llargs que la corol·la, que és papilionada, groga, estendard de vegades tintat de rosa, ovat, i la quilla falcada, aguda, corbada cap amunt. Androceu monadelfs, amb els filaments soldats. Floreix en maig, juny i juliol

Llegum cilíndric i glandulós que sobresurt del calze
Fruit en llegum cilíndric cobert de pèls glandulosos, que conserva el calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes disposen glàndules, cèl·lules que secreten diverses substàncies. A la punta de les arrels, en la caliptra, segreguen mucílag per lubricar el sòl i facilitar-hi la penetració. Les plantes que viuen en sòls salins, les halòfites com el salat de fulla estreta (Atriplex patula), tenen glàndules salines que excreten la sal excessiva que absorbeixen del sòl. Altres plantes, com aquesta Ononis que ens ocupa, tenen pèls (o tricomes) que secreten substàncies apegaloses que permeten estalviar aigua o defensar-se d’alguns insectes.

Tota la planta coberta de pèls glandulosos
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat, en infusió, com diürètic, digestiu, vermífug i antidiarreic. En aplicació exterior s’utilitza contra l’èczema.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Ononis és el nom que a l’antiga Grècia donaven a aquestes plantes. Deriva del grec “ónos” que significa ruc, ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a  la textura aspra i espinosa del gavó espinós (Ononis spinosa). L’epítet específic viscosa ve del llatí "viscum" visc, és a dir, viscós, pels pèls glandulosos que cobreixen la planta i la fan viscosa. L’epítet de la subespècie breviflora està format per les veus llatines "brevis" breu, curt, i "flos, floris" flors, és a dir, de flors curtes, perquè la corol·la és més curta que el calze.

Ononis viscosa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 718. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...