Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 26 de setembre de 2016

Carduus bourgeanus Boiss. & Reut.

NOMS: Card. Cardot. Castellà: Cardo borriquero. Cardo. Cardillo.

Bràctees involucrals estretament lanceolades
SINÒNIMS: Carduus reuterianus Boiss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània, Íbero-magrebí

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Viu a llocs secs, en comunitats nitròfiles, camps, erms i vores de camins. Fins els 600 metres d’altitud

Tija erecta amb ales espinescents
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba erecta de tija simple o poc ramificada, pilosa, amb ales espinescents, de fins 50 cm d’alçada

Fulles decurrents amb espines
Fulles de distribució alterna, decurrents, amb lòbuls enfrontats amb espines fines, cobertes de pèls araneosos.

Flòsculs purpuris
Flors en petits corimbes terminals de capítols amb involucre ovoide de bràctees involucrals estretament lanceolades, les internes escarioses, tenyides de rosa que sobresurten a la resta però més curtes que les flors. Els flòsculs són purpuris o, més rarament, blancs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en aqueni amb papus blanc
Fruit en aqueni de 3-4 mm, pàl·lid, amb papus d’11-13 mm.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una característica de les espècies del gènere Carduus és que tenen pèls araneosos, és a dir, que presenten pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empren les inflorescències en infusió perquè tenen propietats diürètiques


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant, que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta. L’epítet específic bourgeanus és en honor del botànic francès Eugène Bourgeau (1813-1877) que va herboritzar a Espanya, Àfrica del Nord i Illes Canàries, abans d'unir-se a l'Expedició Palliser al Canadà. En algunes publicacions apareix com Carduus bourgaeanus, amb la mateixa etimologia.

Carduus bourgeanus va ser descrit per E. Boissier (Boiss) i G. F. Reuter (Reut) i publicat en Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis 62. 1852. 

Família Compositae (Asteraceae)

1 comentari:

  1. El conegut "cardo borriquero" que té tan mala fama, amb lo maco que és!
    Boniques fotos i excelent article, Manel.
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...