Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 14 de setembre de 2016

Galium verum L.

NOMS: Espunyidella groga. Herba de la mel, Herba formatgera, Quallallets. Castellà: Cuajaleches. Galio. Hierba sanjuanera. Gallego: Agana. Callaleite. Herba do rodicio. Preseira. Èuscara: Legar-bedarr. Zuabelar horia. Occità: Calha lach, Cirouso, Erbo de la ciro. Portuguès: Coalha-leite. Erva coalheira. Galião. Francès: Caille-lait jaune, Gaillet jaune, Gaillet vrai. Italià: Caglio vero. Caglio giallo.  Anglès: Lady's bedstraw. Cheese Rennet. Alemany: Echtes Labkraut. Gelbes Labkraut. Neerlandès: Echt Walstro. Groot Walstro.

Flors amb quatre pètals grocs
SINÒNIMS: Galium verum L. subsp. verum

DISTRIBUCIÓ: Lateeurosiberiana.

HÀBITAT: Viu en les pastures més o menys frescals, sobre sòls profunds. Fins els 1650 metres d’altitud.

Tiges erectes a ascendents
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba amb diverses tiges (multicaule) que poden ultrapassar el metre d’alçada, erectes o ascendents, cilíndriques amb quatre costes, que poden ser simples o ramificades, amb nusos que poden arrelar a la part inferior.

Fulles linears verticil·lades
Fulles disposades en verticils de 6-10 fulles linears, sèssils, revolutes, rectes o un poc corbades, coriàcies, amb un nervi principal.

Quatre estams
Flors en inflorescències en panícula allargada composta per cimes pedunculades. Les flors són hermafrodites, flairoses i molt petites, entre 2 i 3,5 mm de diàmetre, sense calze, amb la corol·la rotàcia, formada per un petit tub acabat en quatre lòbuls apiculats, més grans que el tub, de color groc viu. Androceu amb quatre estams d’anteres grogues. Gineceu d’ovari ínfer, estil acabat en estigmes capitats o globosos. Floreix de juny a setembre.

Fruit en mericarpi
Fruit en mericarpi negrós quan madura.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Al gènere Galium hi trobem espècies amb flors de color blanc com l’espunyidella blanca (Galium frutiscencens) una de les més freqüents al nostre territori, o  l’apegalós (Galium aparine) que recorda a la rogeta (Rubia peregrina) però amb fulles molt més estretes i blanes; altres tenen flors grogues com aquest Galium verum, objecte d’aquesta entrada, o Galium valentinum, l’herba endèmica de la part sud-oriental de la península Ibèrica. A més a més hi ha un reduït grup amb les flors de color porpra que eviten els indrets excessivament àrids, com Galium maritimum o l’endemisme mallorquí Galium balearicum. 

Inflorescències en panícula
USOS I PROPIETATS: Té els mateixos usos que l’apegalosa (Galium aparine), és a dir, s'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre la psoriasi i les úlceres. També és un derma-protector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic. 


ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè algunes de les plantes del gènere s’empraven per quallar la llet i fer formatge. L’epítet específic verum ve del llatí “verus, a, um” vertader, genuí.

El nom català d’espunyidella ve d’espunyir o esprémer les plantes per extreure el líquid, doncs s’emprava per tenyir la roba de color vermell.

L’espunyidella groga era l’herba de la deessa Frigg a la mitologia escandinava, perquè ajudava a les dones a donar a llum utilitzant aquesta planta com un sedant. Frigg era la principal deessa, l’esposa de d’Odin i mare de Bàlder. Coneixia el destí de tots els homes però mai no es ho feia saber. Frigg va fer jurar a totes les coses de la creació que no farien mal al seu fill Bàlder quan aquest va tenir un somni que presagiava la seva pròpia mort, i totes les coses l'hi juraren, llevat del vesc. Loki, disfressat de vella, va aconseguir enganyar Frigg perquè li revelés aquest secret i després usà el vesc per fer que el déu Hod, el déu cec, hi matés involuntàriament al seu germà Bàlder.

Galium verum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 107. 1753.

Família Rubiaceae

1 comentari:

  1. Tot i que es molt petiteta, has fet unes fotos de les flors magnifiques. Hem sembla haberla vist, però no estic segura.
    Una abraçada, Manel.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...