Helianthemum hirtum (L.) Mill.

NOMS: Setge. Herbta de la pulmonia. Herba de la inflamació. Heliantem eriçat. Heliantem hirt. Castellà: Jarilla. Tamarilla borde. Jarilla romero. Zamarrilla. Italià: Eliantemo irto. Francès: Hélianthème hérissé

Flors en cimes multiflores

SINÒNIMS: Cistus hirtus L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Matollars clars, erms, sobre terrenya calcaris i secs. Fins els 1100 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta de soca llenyosa, de fins poc més d’un pam d’alçada, ramificada des de la base amb tiges erectes.

Fulles oposades, pbescents i revolutes

Fulles oposades, el·líptiques, de marge enter i revolut, amb pèls i estípules més llargues que el curt pecíol. Les fulles superiors són més llargues que les inferiors.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors en cimes multiflores, hermafrodites. Calze amb dos sèpals externs que semblen bràctees espatulats, petits, i tres interns majors, ovats, persistents (a la fructificació té la màxima amplària cap a la meitat) i els espais intercostals amb pèls, així com els nervis. Corol·la amb cinc pètals grocs. Androceu amb nombrosos estams grocs. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, més curta que els sèpals, que s’obri en tres valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat del gènere Helianthemum és que té el calze amb els sèpals desiguals: dos externs, que solen ser més petits, i tres interns majors i de forma completament diferent, amb nervis molt assenyalats.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’han emprat les summitats florals en infusió per combatre refredats i altres malalties de les vies respiratòries.

És una de les dues-centes plantes d’interès mel·lífer del País Valencià.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helianthemum  deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, és a dir, flor de sol, perquè dirigeix les flors cap al sol.

El nom de l’espècie, hirtum¸és un epítet llatí que significa pelut, per la gran quantitat de pèls que cobreixen la planta

Família Cistaceae