NOMS: Espergulària
vermella. Castellà: Esparcilla
mayor. Esparcilla roja. Hierba bermeja. Francès:
Spergulaire de boccone. Italià: Spergularia
di Boccone. Anglès: Boccone's
Sandspurry. Greek Sea-spurrey. Alemany:
Boccones Schuppenmiere. Grec: Σπέργουλα.
SINÒNIMS: Spergularia rubra subsp. atheniensis.; Alsine bocconei Scheele (Basiònim)
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Hordeion
leporini. Creix en salobrars i aiguamoll però
també a les vores dels camins, camps de conreu i llocs alterats. Especialment a
zones litorals. Fins els 1000 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Planta
anual o biennal, de manera que pot comportar-se com Camèfit: mantenint les seues parts aèries persistents tot l'any
però amb les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als
25-50 cm; com Hemicriptòfit:
mantenint els meristemes arran de
terra en l'estació desfavorable mentre que les seues parts aèries es dessequen
i desapareixen; o com Teròfit completant
tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable
només en resten les llavors.
DESCRIPCIÓ: És
una petita herba prostrada, ramificada des de la base, amb tiges primes de fins poc més d’un pam i engrossides
als nusos.
Fulles decussades,
carnoses, linears, allargades, estretes i mucronades, amb dues estípules
escarioses triangulars i petites que embolcallen el nus.
Flors en cimes
terminals amb molts pèls glandulosos. Flors amb el peduncle un poc més llarg que
el calze; bràctees que van fent-se més petites segons s’acosten al final, sent
les superiors tan petites com les estípules. Cinc sèpals de marge hialí igual o
poc més llargs que els pètals i amb pèls glandulosos. Cinc pètals intercalats
entre els sèpals de color blanc o rosa amb la base blanca. Androceu amb 2-8
estams d’anteres grogues. Gineceu amb tres estils. Floreix en primavera i
estiu, entre maig i agost.
Fruit en càpsula dehiscent
per tres valves, amb llavors comprimides de color terrós sense ales
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les estípules són
estructures que poden trobar-se a la base del pecíol i consisteix en folíols
que surten de la unió de les fulles amb la tija, mentre que les bràctees són com fulles situades pròximes
a la flor i, de vegades, poden confondre’s amb les flors vertaderes, com és el
cas de les bràctees de la buganvilla.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El genèric Spergularia
deriva de “Spergula”, un altre gènere
botànic que rep el nom del llatí “spargere”
que significa escampar, i del sufixe llatí “-aria, -arium” que indica
semblança, paregut o parentiu. Aquest nom fa referència a la gran escampada de
llavors, patent perquè moltes queden enganxades als pèls glandulífers.
L’epítet específic bocconei
és en honor al metge i botànic sicilià Paolo 'Silvius' Boccone (1633-1704),
cistercenc, explorador de la flora mediterrània.
Aquesta espècie va ser descrita per Ernst Schelle i
publicada en Flora
26: 431. 1843. amb el nom de Alsine
bocconii. Amb el nom actualment acceptat de Spergularia bocconei va ser publicada en Asch. & Graebn., Syn. Mitteleur. Fl. 5(1): 849 (1919).
Família Caryophyllaceae
