Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 1 d’abril de 2011

Stellaria media (L.) Vill.


 NOMS: Morró comú,morrons de canari, borrissol, pica-poll, herba de gallina, saginera, tinya, pica-gallina. Castellà: Pamplina, yerba de los callejones, yerba de los rincones, álsine, hierba gallinera, pajareara. Gallego: Muruxa, herba paxareira, Èuscara: Sapabedarr, sagubedarr, izarrbedarr, txabarkoi, albarraca belarr. Occità: Estafisàgria, Maurelon, Morriaud, Morron. Italià: Budellina. Centocchio comune. Portuguès: Morugem, orelha de rato, Francès: Morgeline. Stellaire intermédiaire. Anglès: Chickweed, Starweed, Star Chickweed, Passerina. Adder's-mouth. Alemany: Vogelmiere. Hühnerdarm. Neerlandès: Vogelmuur.

Flors amb cinc pètals profundament dividits
SINÒNIMS: Alsine media L.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord. És una regió que es subdivideix entre la Paleàrtica, comprèn el Nord d'Àfrica i tota Euràsia, amb l'excepció del Sud-est d'Àsia i el subcontinent Indi, i la Neàrtica, que compren Amèrica del Nord i Mèxic.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Pradells de plantes ruderals anuals, vores de camins i guarets, prop de les vivendes, de preferència sòls bàsics nitrificats;  fins els 2000 m d’altitud. Aquest de la Casa del Fondo del Campello de Vallada.

És una planta ruderal que viu prop dels llocs habitats
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual ascendent o postrada, amb tiges fràgils, arrodonides i molt ramificada; les tiges tenen una línia de pèls que canvia de costat en cada entrenús (de vegades són totes piloses); fins 40 cm de llargària.

Fulles inferiors sèssils
Fulles sense pèls, oposades, de limbe ovat i apiculat, d’un verd clar i alegre, amb pecíol ciliat les de la part inferior, sèssils les superiors, i sense estípules. 

De 3 a 5 estams i estigma trífid
Flors en inflorescència ramosa glandulosa a la part superior de la tija (de vegades axil·lars). Flors hermafrodites i pentàmeres. Pedicels pubescents i més llargs que el calze, que està format per cinc sèpals lliures, oblongs i amb llargs i abundants pèls al dors. Corol·la amb cinc pètals lliures, profundament bipartits, blancs i més curts que els sèpals. De 3 a 5 estams. Ovari súper, ovoide, acabat en estil trífid.

La càpsula sut entre els sèpals del calze persistent
Fruit en càpsula membranosa poc més llarga que el calze amb sis dents a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Ruderal : propi dels indrets pertorbats per l'home o pels animals com són els suburbis, les vores de camins, els voltants de les cases de camp... Freqüentment es caracteritza per tenir un sòl amb una gran concentració de nitrogen.

Tiges amb una línia de pèls que canvia en cada nus
USOS I PROPIETATS: Se li atribueixen propietats expectorants pel seu contingut en saponines. Palau, en el seu llibre “Les plantes medicinals baleàriques “ recomana el suc de la planta en fresc per netejar els pulmons i les vies respiratòries. També és balsàmica i obri l’apetit. Usualment es consumeix en forma d'infusió per al reuma, articulacions rígides i tuberculosis. Com a tòpic serveix per curar ferides, morenes (petits tumors sanguinis del recte) i altres afeccions cutànies com la psoriasis.

La planta fresca s’empra per a l’alimentació de gallines i conills i per obrir l’apetit als pardalets que perden la gana per estar tancats en gàbies.

També es menja en amanides, en sopes i cremes de verdura.



ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Stellaria deriva del llatí “Stella, -ae” estrella, i la terminació que indica afinitat “-arius, -aria, arium” perquè les seues flors obertes semblen estrelles. El nom de l’espècie, media, ve del llatí “medius, -a, -um” medi intermedi, en referència a la grandària mitjana respecte a altres espècies del gènere.

Família Caryophyllaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...