Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 7 d’abril de 2011

Polygala rupestris Pourr.

NOMS: Polígala rupestre, polígala de roca. Cast. Hierba amarga, oreja de rata, samunda. Francés: polygala des rochers. Alemany: Felsen-Kreuzblume

Original flor de Polygala rupestris
SINÒNIMS: Polygala saxatilis Desf.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Habita la Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Thero-Brachypodietea. Llocs secs i pedregosos, escletxes de les roques calcàries encarades al sol, parets verticals, barrancs. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

Té preferència per les escletxes de roques calcàries
DESCRIPCIÓ:  Herba petita de tiges postrades, d’un pam aproximadament, ramificades des de la base, endurides (sufruticosa) i amb pèls.

Fulles alternes acabades en una punta fina
Fulles coriàcies, simples, alternes, lanceolades amb els marges engruixits i revoluts, acabades en punta, sense estípules; té un pecíol curt.

Pètal central dividit en fines lacínies
Flors axil·lars d’uns set mil·límetres de llargària, de color rosat amb tres pètals dels quals el central molt dividit en lacínies, característic del gènere; el calze està format per cinc sèpals lliures, dos dels quals grossos, petaloides, s’obrin com un parell d’ales i els altres petits. Vuit estams. Floreix durant la primavera i l’estiu.

Càpsula amb una petita ala que la rodeja
Fruit de color blanc verdós, quan madura, en càpsula loculicida, comprimida, obovada i finament alada amb dos llavors. El fruit està entre els dos sèpals grossos (les ales) i persistents.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En realitat la flor és pentàmera, és a dir, amb cinc peces per verticil, però dos dels pètals avorten, de manera que només se’n veuen tres, els dos de dalt i el que apareix en forma de cresta. 

Ací podeu veure l'originalitat de totes les parts de la flor
USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals com diürètica, expectorant i antiinflamatòria. Indicada per fluïdificar la mucositat de les vies respiratòries en refredats, bronquitis, asma o al·lèrgia i contra la tos.
L’arrel és rica en saponina.

SABIES QUE... Polygala és una veu grega que significa literalment “molta llet”. Potser perquè si triturem l’arrel i la mesclem amb aigua, pren l’aspecte del sèrum de la llet. Dioscòrides ja va emprar aquest mot per designar plantes galactògenes. El nom de l’espècie “rupestris”  ve del llatí i defineix la preferència d’aquesta planta per colonitzar les roques.

Família Polygalaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...