Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 3 d’agost de 2011

Prunus armeniaca L.


NOMS: Albercoquer. Ambercoquer.  Albarcoquer. Albracoquer. Cast. Albaricoquero. Damasquillo. Durazno. Damasco. Basc. Abrikotondoa. Tuaxatze. Gall. Albaricoqueiro. Albercoqueiro. Albercheiro. Port. Damasqueiro. Albricoqueiro. Alperceiro. Francés: Abricotier. Italià: Albicocco comune. Armellino. Anglés: Apricot. Alemany: Aprikosenbaum. Marille. Holandés: Abrikoos.

Flors d'albercoquer amb els característics nombrosos estams
SINÒNIMS: Armeniaca vulgaris Lam.

DISTRIBUCIÓ:  Centroasiàtica. L’origen centre d’Àsia i de Xina.

HÀBITAT: Cultivada als horts

És un arbre originari d'Armènia
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre caducifoli de fins 6 metres d’alçada.

Fulles peciolades amb el marge dentat
Fulles peciolades, ovals cordiformes (en forma de cor), amb l’àpex acuminat i el marge finament dentat, sense pèls a l’anvers i amb pèls als nervis del revers.

Flors pentàmeres, és a dir, amb cinc sèpelas i cinc pètals
Flors que apareixen abans que les fulles, amb curt peduncle, de 2 a 3 cm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals rogencs. Corol·la amb cinc pètals lliures, blancs o rosats. Nombrosos estams.  Floreix de març a maig.

El fruit és una drupa deliciosa de menjar quan madura
Fruit és una drupa, l’albercoc, subglobós, amb tacte de vellut, de color groc ataronjat quan madura, de sabor agradable

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La drupa és una forma de fruit amb un pinyol (l’endocarp) lignificat que conté la llavor, i un mesocarp, que sol ser carnós, com en el cas de l’albercoc. Són drupes les olives, les cireres, la bresquilla, etc. 

USOS I PROPIETATS: El fruit és molt apreciada per al consum de taula i per a elaborar confitures i conserves. També es consumeixen secs
Els albercocs contenen vitamines A, C, E, a més de ferro, potassi, manganès, fluor, cobalt i bor.
L'oli d'albercoc s'utilitza igual que l'oli d'ametlles dolces com demulcent de la pell. És ric en vitamina A, àcids oleics i omega 6, especialment indicat per a pells sensibles. S’empra molt en massatges i  aromateràpia. 

Els sèpals són de color rogenc
SABIES QUE... L’epítet armeniaca vol dir que és originari d’Armènia.
El noms comuns del fruit en català albercoc, castellà albaricoque, francés abricot, anglés apricot o alemany aprikose, deriven del’àrab al-burquk, que deriva del grec prekokia i del llatí praecox, que significa precoç, possiblement perquè és un arbre que floreix prompte en primavera.
Els grecs introduïren la planta, procedent d’Armènia, al voltant de l’any 400 a.C, i els romans la van expandir pel seu imperi cap a l’any 70 a.C.
El gènere Prunus té molta importància econòmica per l’aprofitament dels fruits. Prunes, albercocs, cireres, bresquilles o ametlles són alguns dels fruits, en forma de drupa, aprofitables per nosaltres.  Als països de parla catalana es produeixen vora 80.000 tones d’albercocs

Família Rosaceae 

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...