Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 1 de desembre de 2011

Cephalaria leucantha (L.) Roem. & Schultes


NOMS: Falla. Arxa. Cefalària. Herba fallera. Occità: Poumerello . Cast. Escabiosa blanca. Cabezuela blanca. Abrepuños. Port. Saudades. Saudades brancas. Suspiros brancos do monte. Italià: Vedovina a teste bianche. Francés: Scabieuse à fleurs blanches. Céphalaire blanche. Céphalaire à fleurs blanches. Alemany: Weißer Schuppenkopf

Capítol de cefalària
SINÒNIMS: Scabiosa leucantha L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brolles, vores de camins, erms, garriga i pedregars calcaris. Fins els 1400 metres d’altitud

Amb les tiges seques es fa l'atxa per a la festa de la fia-faia
FORMA VITAL: Camèfit: vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Planta perenne, sense pèls (glabra), amb tiges erectes, ramificades i llenyoses a la base (sufruticosa) que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada.

Fulles oposades i profundament dividides
Fulles oposades amb el limbe dividit en segments linears de disposició pinnada. La forma de les fulles varia molt segons les condicions del medi. 

Bràctees del receptacle escarioses
Flors en capítols globulars sobre llargs peduncles, amb les bràctees del receptacle enteres i escarioses.  Calze amb pèls. Corol·la blanca amb pèls dins del tub que acaba en quatre lòbuls ovats, un d’ells un poc més gran que els altres. Quatre estams amb les anteres blanques. Estigma linear.

Fruit en aqueni
Fruit en aqueni glabre o amb algun pèl dispers

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vagades les flors estan acompanyades d’un òrgan foliaci però de mida, forma i coloració diferent a les fulles, denominat bràctea. En els capítols, on hi ha nombroses flors a un mateix nivell, les bràctees rodegen el receptacle que les conté, formant  l’involucre

Quatre estams llargs amb anteres blanques
SABIES QUE... Cephalaria ve del grec kephalé, -ês, que significa cap, i del llatí –aria, -ariae, que és un sufix que indica relació; segurament perquè les flors estan reunides en un capítol globós, paregut a un cap. L’epítet específic, leucantha, ve del grec leukós que significa blanc, i de ánthos, -ous, que significa flor, és a dir que vol dir “flor blanca”.
El nom popular de falla o atxa és pel fet de que s’arreplega a finals de l’estiu i es deixa assecar per a confeccionar les faies que cremaran a la festa de la fia-faia, en  Bagà i altres pobles de Catalunya, per celebrar el solstici d’hivern. La festa, declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya en 2010, consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la nit de Nadal, a partir del tradicional "Toc d'Oració". Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna en processó. Els portadors, en arribar, reparteixen el foc a la resta de fallaires.

Cefalària amb visitant
Les inflorescències de l’atxa són visitades assíduament per tota mena d'insectes, sobretot per coleòpters, himenòpters i lepidòpters, en part perquè en aquest temps ja són poques les flors que queden. Les erugues de la papallona Euphydryas aurinia s'alimenten de l'atxa.

Família Dipsacaceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...