Sambucus ebulus L.

 NOMS: Ébol. Èvol. Èbul. Matacà. Saüc pudent. Cànem bord. Pudemans. Pudols. Enzo.  Occità: Ougue, Sambu bastard, Sau pudènt, Èble, Èule, Èvol . Cast. Matapulgas. Sauquillo. Yezgo. Follanastro. Mielgo. Pudio. Sabuco. Xenlo. Yabo. Jambú. Gall. Sabugueirinho . Basc. Andura. Anyura. Intsusa. Mausa. Txocarri. Zauca-ziri. Ziaurri. Port. Ébulo. Engos. Erva de Sao Cristovao. Sabugueiro. Italià: Sambuchella. Ebbio. Francés: Hièble. Petit Sureau. Sureau yèble. Anglés: Danewort. Dwarf Elder. Alemany: Attich. Zwergholunder. Kraut-Holder. Holandés: Kruidvlier.

Flors de matacà

SINÒNIMS: Sambucus humilis  Miller

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Urtico-Sambucetum ebuli. Herbassars higronitròfils, vores de camins, camps incults, marges de rius i sèquies, en sòls humits, fins els 1600 metres d’altitud.

Herba que pot arribar al metre i mig d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  És una herba, que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges erectes amb la medul·la blanca i força abundant. Tota la planta desprèn olor fètida.  

Fulles imparipinnades i oposades

Fulles oposades, imparipinnades amb folíols amb curt pecíol, lanceolats i dentats. Amb estípules lanceolades.

Flors pentàmeres i hermafrodites

Flors reunides en inflorescència tipus corimbe que sembla una umbel·la. Les flors són hermafrodites i pentàmeres.  Calze amb cinc sèpals soldats  en forma de campana acabat en cinc lòbuls curts. Corol·la blanca acabada en cinc lòbuls estesos. Cinc estams alternats en les divisions de la corol·la, amb les anteres purpúries. Ovari ínfer amb l’estigma sèssil i trilobat. Floreix a finals de primavera i estiu.

El fruit és una drupa amb varies llavors

Fruit en drupa globosa i negra amb 3-5 pinyols.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El corimbe és una inflorescència simple, en la qual totes les flors estan en el mateix pla i els seus respectius peduncles inserits en la tija de manera que els de les flors perifèriques són molt més llargs que els de les centrals, és a dir, què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell. Sembla una umbel·la però no ho és.

Corimbe d'èvol o matacà

USOS I PROPIETATS:  Tòxica. Per la seua toxicitat està prohibida la venda al públic en Espanya, per l’Ordre SCO/190/2004 de 28 de gener.

Antigament s’emprava com colagoga, diaforètica, expectorant i laxant, especialment per a tractar les afeccions renals i hepàtiques.

Les arrels eren utilitzades per combatre les mossegades de gossos amb la ràbia.

L’aigua de bullir les fulles d’èvol , escampada per una estància, mata mosques, mosquits i puces.

Amb el seu suc es feia un colorant

Tiges erectes que contenen una mèdula blanca i abundant

SABIES QUE... Sambucus ve del llatí sambuca, -ae, que era el nom que donaven al saüc (Sambucus nigra L.), però aquest ve del grec sambuké, que significa flauta, perquè antigament es buidava l’interior de les branques per fer flautes. L’epítet ebulus ve del llatí ebulus, -li que era el nom de l’èvol.

El fruit (una grana negra) és tòxic, mortal.

En anglès l'évol rep el nom de "Danewort" , l’herba dels danesos, a causa de la llegenda de que a les Illes Britàniques només creix als llocs on varen tindre lloc batalles contra aquesta tribu germànica. 

El èvol serveix d'hoste a l'holoparàsit cabells d'àngel (Cuscuta europaea), que viu sobre les seues fulles i tiges.

Família Caprifoliaceae (Adoxaceae)