Flors en glomèruls terminals solitaris |
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Erms, brolles, garrigues, fins els 1700 metres d’altitud. Aquesta del Pla del Campello de Vallada (València)
Tiges erectes i cobertes de pèls |
DESCRIPCIÓ: Herba amb tiges erectes de fins 40 cm, coberta de pèls.
Fulles compostes imparipinnades |
Flors papilionàcia amb el calze inflat |
Fruit en llegum indehiscent |
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor és una rama de creixement limitat l’àpex de la qual creix un nombre variable de fulles modificades. La part important de la flor són les fulles fèrtils portadores d’esporangis que són l’androceu, format per els estams, i el gineceu que el composen els carpels.
USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional popular s’ha emprat per la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres i tallades, facilita la necessària cicatrització de la ferida, i per contusions i hematomes.
Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i, com el seu nom indica, vulnerària.
L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virus inhibint la seva activitat.
Les flors poden assecar-se per emprar-les com ornamentals.
El suc de les flors proporciona tints blaus, rojos o grocs.
SABIES QUE... Anthyllis ve del grec ánthos, -ou = flor, i de illos, que vol dir borrissol, per l’aspecte de les inflorescències amb els pèls. Els grecs de l’antiguitat empraven aquesta veu per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.
El nom específic de vulneraria deriva del llatí vulnus, que significa ferida, degut a les propietats curatives de les espècies d'aquest gènere.
Família Leguminosae (Fabaceae)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada