Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 9 de febrer de 2012

Anthyllis vulneraria ssp. font-queri (Rothm.) A. et O. Bolòs.

 NOMS: Vulnerària. Herba capsotera. Cast. Vulneraria. Francés: Vulnèraire.  Anglés: Lady's-finger. Kidney Vetch. Alemany: Wundkraut. Gewöhnlicher Wundklee. Holandés: Wondklaver. Grec: Ανθυλλίς η τραυματική.

Flors en glomèruls terminals solitaris
SINÒNIMS: Anthyllis vulneraria;   Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri  (Sagorski) W. Becker;   Anthyllis font-queri;  Anthyllis vulneraria subsp. lusitanica (Cullen & P.Silva).

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT:  Erms, brolles, garrigues, fins els 1700 metres d’altitud. Aquesta del Pla del Campello de Vallada (València)

Tiges erectes i cobertes de pèls
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes  de fins 40 cm, coberta de pèls.

Fulles compostes imparipinnades
Fulles compostes imparipinnades amb dos o tres parells de folíols i el folíol apical més gran que els altres.

Flors papilionàcia amb el calze inflat
Flors rosades a vermelles agrupades en glomèruls solitaris al final de les tiges fèrtils. Calze amb pèls, influat amb la part superior més estreta. Corol•la amb estendard entre rosa i porpra; ales un poc més llargues que la quilla. Floreix a la primavera.


Fruit en llagum indehiscent
Fruit llegum indehiscent amb una sola llavor que es desenvolupa dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor és una rama de creixement limitat l’àpex de la qual creix un nombre variable de fulles modificades. La part important de la flor són les fulles fèrtils portadores d’esporangis que són l’androceu, format per els estams, i el gineceu que el composen els carpels.

USOS I PROPIETATS: En medicina tradicional popular s’ha emprat per la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres i tallades, facilita la necessària cicatrització de la ferida, i per   contusions i hematomes.
Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i, com el seu nom indica,  vulnerària.
L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virus inhibint la seva activitat.
Les flors poden assecar-se per emprar-les com ornamentals.
El suc de les flors proporciona tints blaus, rojos o grocs.


SABIES QUE... Anthyllis ve del grec ánthos, -ou = flor, i de illos, que vol dir borrissol, per l’aspecte de les inflorescències amb els pèls. Els grecs de l’antiguitat empraven aquesta veu per denominar varies plantes, cap de les quals forma part del gènere actual.
El nom específic de vulneraria deriva del llatí vulnus, que significa ferida, degut a les propietats curatives de les espècies d'aquest gènere.

Família Leguminosae (Fabaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...