Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 25 de febrer de 2012

Geranium purpureum Vill.

NOMS: Agulles. Gerani. Gerani purpuri. Güelles salades. Herba de Sant Robert. Herba roberta. Rellotges. Suassana pudenta. Grielles salades. Cast. Agujas de pastor. Hierba de la esquinancia. Hierba de San Roberto. Pata de graja. Portugués : erva de S. Roberto. Italià: Geranio purpureo.  Francès: Géranium pourpre, Géranium pourpré . Anglès:  Little-Robin. Alemany: Purpur-Storchschnabel

Flors axil·lars en parelles
SINÒNIMS: Geranium robertianum L. subsp. purpureum Vill. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Quercion ilicis. Vores de camins, camps, espais remoguts, però també en garrigues i pedregars.  Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes de color vermellós
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges erectes, amb pèls, de fins dos pams d’alçada que prenen un color vermellós, igual que les fulles, i amb una olor poc agradable.

Fulles triangulars pinnatisectes
Fulles peciolades, triangulars, palmatisectes, amb 3 a 5 lòbuls dividits, ells també, en lòbuls i segments mucronats, amb dos estípules a la base del pecíol.

Flors amb anteres grogues
Flors  en parelles a l’àpex d’un rabet que surt de l’axil·la de les fulles i és més llarg que aquestes. Corol·la amb cinc pètals rosats, lliures, obovats que van estretint-se en la ungla. Sèpals erectes amb pèls i un apèndix filiforme d’uns 3 mm de color roig. Estams amb anteres grogues, a diferència del G. Robertianum que té les anteres vermelles.

Fruit en esquizocarp
Fruit és un esquizocarp, del qual es separen de cop els mericarps radialment, de baix a dalt, enduent-se una tira de l’estil (el bec), i alliberant així les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: autocòria és la dispersió de les diàspores (llavors, fruits, espores, etc.) dels vegetals per acció de la planta mateixa. Als geranis cadascuna de les parts que formen el fruit (mericarps) se separen sobtadament a causa de la tensió de les arestes al assecar-se, expulsant així les llavors a certa distància de la planta mare.

USOS I PROPIETATS: És un astringent suau que no irrita ni té mal sabor, per la qual cosa s’utilitza en pediatria. També s’empra per a glopejar i fer gargarismes per estrènyer les genives i combatre la inflamació de gola. 

SABIES QUE... el nom del gènere, Geranium, ve del grec geranion, que significa grua (grulla), en al·lusió a la forma del fruit que sembla el bec d’aquesta au.
El nom específic, purpureum, és degut a la coloració purpúria que prenen les tiges i les fulles.
En el Dioscòrides no es diferència aquesta espècie del Geranium robertianum L., només diu que hi ha una varietat que té les flors més grans i altra més menudes. G. purpureum és la de flors petites.
El nom popular d’herba de Sant Robert deriva del nom científic de l’espècie “robertianum”, però en realitat robertianum ve del llatí ruber que significa roig, i no de cap sant.

Família Geraniaceae, Gènere Geranium, A Herbes


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...