Phagnalon saxatile (L.) Cass.

NOMS: Mançanilla vera. Herba morenera. Ullastre de frare. Botgeta. Camamilla d’esca. Herba del reuma. Mançanilla. Herba santa. Castellà: Yesca. Manzanilla yesquera. Coronilla real. Hierba de la yesca. Yerba morenera.  Portugués : Alecrim das paredes, Alecrim-das-paredes, Alecrim-dos-muros, Erva do isco, Irós do sol, Macella da isca. Italià: Scuderi angustifoglio.  Francés: Phagnalon des rochers.  Anglès: Rock phagnalon. Alemany: Gewöhnliche Steinimmortelle

Capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Conyza saxatilis L.; Phagnalon annoticum Burnat. ; Phagnalon methanaeum Hausskn.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Indrets rocosos o pedregosos i margosos assolellats, vores de camins, camps abandonats, fins els 800 metres d’altitud.

Tiges erectes i tomentoses

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita de fins 40 cm d’alçada, lignificada, ramificada i amb tiges erectes i tomentoses

Fulles linears verdes per l'anvers i tomentoses pel revers

Fulles alternes, linears, enteres, més o menys revolutes,  amb l’anvers verd i el revers tomentós, el que li dona un aspecte blanquinós.

Involucre amb bràctees escarioses

Flors en capítols solitaris al final de les tiges. Involucre de bràctees escarioses, lluentes i les mitjanes de marge ondulat; les externes reflexes. Flors totes tubulars i pentàmeres; les exteriors femenines i les interiors hermafrodites. Calze format per una corona de pèls. Corol·la groga formada per cinc pètals soldats en tub que en les femenines s’allarga en una lígula. Cinc estams. Ovari ínfer. Floreix de maig a juliol 

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni cilíndric i llis amb papus de pèls lliures.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan foliaci, situat vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, mida, coloració, etc., diferents d'aquestes. Un involucre és la reunió de bràctees en un verticil. Les famílies apiàcies i compostes (asteràcies) acostumen a tenir involucres. De vegades, aquestes bràctees prenen aspectes vistosos i acolorits per substituir funcionalment als pètals per atraure els insectes pol·linitzadors.

Involucre de bràctees escarioses i lluents

USOS I PROPIETATS: Digestiu. Antisèptic ocular. S'usa en tractaments capil·lars per enfortir i aclarir els cabells.

La planta seca és molt inflamable, raó per la qual s’emprava com a esca per encendre foc.

Flors exteriors femenines i les interiors hermafrodites

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Phagnalon es deu a Gabriel de Cassini (1819) i és un anagrama de gnaphalon (o gnaphallon), un terme grec per definir la borra dels matalassos suaus i blanets, origen del gènere Gnaphalium. El nom ve per l’aspecte cotonós de les espècies. L’epítet específic, saxatile, procedeix del llatí “saxum”, que significa pedra o roca, perquè aquesta espècie habita en llocs pedregosos o cingles. En llatí saxatilis, -e, vol dir que viu entre les penyes.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1206. 1763. com Conyza saxatilis. Amb el nom actualment acceptat de Phagnalon saxatile va ser publicada per Alexandre Henri Gabriel de Cassini (Cass.) en el Bulletin de la Societe Philomatique de Paris 1819: 174. 1819.

Família Compositae (Asteraceae)