Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 12 febrer de 2012

Salvia verbenaca L.

NOMS: Tàrrec. Herba de santa Llúcia. Tàrrega. Tarrons. Herba del mal d’ulls. Occità: Erbo dóu prudome. Cast. Gallocresta. Hierba de ciego. Hierba de Santa Lucía. Bálsamo. Hierba de los ojos. Tabaco domingo. Balsamina.  Basc: gandollar. Zauri-belar. Gall. Crista de galina. Galocrista. Herba da cruz. Herba dos ollos. Port. Erva crista. Galocrista. Jarvão. Salva dos caminos.  Italià: Salvia minore . Francés: sauge verveine. Sauge à feuilles de verveine. Anglés: Vervain Sage. Wild Clary. Alemany:  Eisenkraut-Salbei. Holandés: Kleine Salie.

Verticil·lastre amb flors de tàrrec
SINÒNIMS: Salvia pyrenaica L. ; Salvia clandestina L.;  Salvia verbenacoides  Brot.;  Salvia multifida Sibth. & SM.;  Salvia lanigera Poir.; Salvia ochroleuca Coss. & Balansa;  Salvia sabulicola Pomel.
Trobem tres subespècies als Països Catalans: la subsp. controversa, la subsp. verbenaca i la subsp. hominoides. La primera es troba a les contrades mediterrànies seques i presenta les fulles dividides en lacínies. Les altres dues tenen les fulles menys dividides o subenteres. La segona és una planta petita, de menys de 4 dm, i de caràcter general; i la tercera és una planta robusta de sòls més o menys humits.
Fulles caulinars oposades
DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, la conca del Mediterrani i sobrepassant-la en cert grau.
HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Camps de secà i vores de camins però sobre sòls profunds. Fins els 1700 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ:  Herba coberta de pèls i aromàtica amb tiges erectes que poden arribar als 80 cm d’altura. 
Fulles bassals amb el marge lobulat i dentat
Fulles bassals de color verd fosc, pinnatífides, amb el marge lobulat i dentat
Flor bilabiada amb el llavi superior en forma de casc
Flors que naixen d’una inflorescència erecta que surt del centre de la roseta bassal, on es situen els verticil·lastres amb 6-10 flors i bràctees curtes i verdes. Flors hermafrodites o femenines, de vegades clistògames, i pentàmeres. Calze bilabiat amb glàndules i creix al fructificar (acrescent); el llavi superior amb tres dents i l’inferior amb dos. Corol·la de color blau o violeta també bilabiada amb el llavi superior en forma de casc que protegeix l’estil i les anteres; l’inferior dividit en tres lòbuls. Dos estams. Ovari súper amb estil i estigma que surt de la corol·la quan és madur.  Floreix tot l’any
Fruit en tetraclusa (aqueni)
Fruit és un tetraqueni típic de les labiades anomenat tetraclusa seca.
CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades es dona el cas de flors que es pol·linitzen quan estan tancades, és a dir, que es fecunden amb el pol·len propi. Aleshores hom diu que són flors clistògames.
USOS I PROPIETATS: Té propietats vulneràries, bactericides i cicatritzants. S'empra, en infusió, contra les afeccions respiratòries i per afavorir el part i, amb compreses, contra les infeccions en ferides i úlceres.
El seu ús més extens i antic és com a col·liri ocular: els fruits es col·loquen sota les parpelles per aclarir la vista.
Calze bilabiat, glandulós i acrescent
SABIES QUE... Salvia ve del llatí salvus, -a, -um, que significa sencer, intacte, sa, que està bé de salut, per les virtuts medicinals de les plantes d’aquest gènere. L’epítet específic verbenaca significa pareguda a la Verbena doncs les fulles són semblants. 
Es deia que retornava la vista als cecs només passant les branquetes d’aquesta planta per damunt dels seus ulls.
Pius Font i Quer, en el Dioscórides renovado diu que “desde lejanos tiempos se emplea para aclarar la vista. Los Antiguos tenían mucha fe en los fructículos que, a manera de simiente de color oscuro, se forman en número de 1 a 4 en el fondo del cáliz de la gallocresta. Con estos fructículos, colocados debajo de los párpados y cerrando el ojo, pretendían limpiárselo de flequillos argemas y musarañas. Las gentes del campo todavía utilizan actualmente estos gránulos de tárrago o gallocresta para aclarar la vista."
Família Labiatae (Lamiaceae)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...