Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 15 de febrer de 2012

Olea europaea L. ssp. europaea


NOMS: Olivera. Oliu, Oliver, Olivera de cultiu, Olivera d’empelt, Olivera vera. Occità: Oliu, Olivièr.  Cast. Olivo. Aceituno.  Eusk. Olibondoa. Italià: Olivo. Francés: Olivier. Anglés: Olive. Alemany: Olivenbaum. Ölbaum. Holandés: Olijfboom. Grec: Αγριελιά. Ελαίαη ευρωπαϊκή . Ελαία. Λαδολιά.
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

Flors en panícules axil·lars
SINÒNIMS: l’olivera cultivada és la varietat europaea, i l’ullastre és la varietat sylvestris, que sol tindre forma arbustiva.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Original de la regió mediterrània. Cultivada. La forma silvestre creix en indrets càlids i secs. Fins els mil metres d’altitud.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit:  segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada. 

Hi ha oliveres amb més de mil anys d'antiguitat
DESCRIPCIÓ:  Arbre de fulla perenne que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb el tronc gruixut i tortuós d’escorça amb esquerdes (fissurada) i de color gris. És un arbre andromonoic que pot viure molts anys, fins i tot arribar al mil·lenni. 

Fulles lanceolades i coriàcies
Fulles oposades, enteres, lanceolades i de consistència coriàcia, amb curt pecíol, limbe de color verd per l’anvers i blanquinoses pel revés que està cobert de borra.  

Corol·la amb quatre lòbuls i amb dos estams inserits
Flors en panícules que surten de les axil·les de les fulles. Masculines o hermafrodites, amb quatre peces per verticil (tetràmeres), blanques i molt petites. Calze de sèpals soldats, acabats en quatre lòbuls, igual que la corol·la. Dos estams inserits a la corol·la. Ovari súper amb un estil i un estigma amb dos lòbuls. Floreix d’abril a juny. 

Fruit en drupa amb elevat percentatge d'oli
Fruit en drupa, la oliva, que és verda primer i negra quan madura. Conté una sola llavor (el pinyol). El fruit de la varietat sylvestris és més petit que el de la varietat cultivada (var. europaea). Del fruit s’obté el preat oli d’oliva

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta “andromonòica” és una planta que presenta andromonoècia, és a dir, que en la mateixa planta pot haver flors hermafrodites i flors masculines.

El mateix arbre pot tindre flors hermafrodites i masculines
USOS I PROPIETATS: De les olives de les races cultivades se n'extreu l'oli i les olives per adobar. L'oli és ric en àcids grassos insaturats i és molt apreciat en gastronomia, és un dels components essencials de l'anomenada dieta mediterrània. S'utilitza tant per amanir com per fregir aliments. La seva composició lipídica aporta certs àcids grassos que són essencials pel nostre organisme i ajuda a algunes vitamines a ser absorbides pel cos humà.
Aquest oli també s'usa en les ferides, les cremades i contra l'estrenyiment. A més a més, la bullida de les fulles té propietats hipotensores i combat el reuma i la gota.
L’oli és un excel·lent conservant alimentari per la quantitat d’antioxidants que té. El formatge amb oli o els productes del porc conservats en l’olla coberts d’oli són exemples d’ús tradicional com a conservant.
Per a jueus i cristians l’oli ha tingut un paper destacat en ritus religiosos. Al bateig, la confirmació o unció de malats s’empra oli d’oliva verge beneit (sants olis). 
La fusta de l'olivera és de les més dures i compactes i s'utilitza en ebenisteria, escultura, torneria, artesania i marqueteria. S'ha emprat també per a fer-ne carbó d'excel·lent qualitat.


SABIES QUE... Olea és el nom llatí clàssic de l’olivera. L’epítet específic europaea fa referència a que és una de les espècies de cultiu més antigues del continent europeu.
Només a Espanya hi ha 272 varietats cultivades. En tres províncies andaluses, Jaen, Córdoba i Granada tenen més de 900.000 hectàrees de la varietat “Picual”. Més de 300 milions d’oliveres es calcula que creixen a la península Ibèrica.
Fa uns 6.000 anys, durant el neolític, a l’actual Palestina, l’ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris) va ser domesticat per iniciar el seu llarg camí, fins convertir-se en un dels conreus llenyosos més estesos per tota la conca mediter­rània.
A la cultura egípcia les seves branques eren un símbol de benedicció i purificació i les trobem presents a la tomba de Tutankhamon.
Els grecs li atribuïren un origen mitològic, una creació de la deessa Atenea per un oferiment de Zeus com a recompensa per aconseguir la ciutat d’Atenes.
A l'Antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat sagrat i era usat per ungir reis i atletes. A més els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d’olivera silvestre, equivalent a la medalla d’or actual.
Els mercaders fenicis són els principals responsables de l’extensió del cultiu i de l’arribada a la Península Ibèrica de l’olivera, on les cultures ibèriques s’encarregaren d’empeltar-les en ullastres. El jaciment del Castellet de Castelló, corresponent a l’edat de bronze, alberga els indicis més antics d’olivera al País Valencià.


A Roma hi ha el “Monte Testaccio” que rep aquest nom perquè és un pujol artificial de més de 40 metres d’altura i 20.000 m2, construït amb els restes de més de 26 milions d’àmfores  d’oli d’oliva que els romans importaven de la Bètica (Andalusia), entre els segles I i III d.C.
Diuen els descendents dels moriscs expulsats de València el 1609 que si les famílies dels que van plantar les oliveres cullen tots els anys algunes olives conserven el dret a la propietat. Com que no podien vindré a collir-les, conten que van enviar els estornells, els quals bé que se les mengen, i en anar-se’n cap a l’Àfrica s’emporten tres olives cadascú, una en cada pota i una altra al bec, i moltes d’elles les deixen en arribar a les palmeres africanes i els moros les arrepleguen. 
Podeu veure un excel·lent article de Ferran Zurriaga i Agustí  titulat “Secrets de l’olivera” o un altre de Simón Fos Martín titulat “L’arbre mil·lenari de la Mediterrània”, a la revista Mètode
Conta'm, vella olivera, / mentre sec alenant sobre la roca, / noves del temps enrera / que escrites veig en ta surenca soca. (“L'Olivera Mallorquina” de Josep Lluís Pons i Gallarza, en Amics Arbres. Arbres Amics)

Família Oleaceae

1 comentari:

  1. La flor de l'olivera és una de les poques (badoc, carxofa, tápera..)que disposen de nom propi: "grum".

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...