Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dilluns, 13 d’agost de 2012

Citrus sinensis (L.) Osbeck

NOMS: Taronger dolç. Castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce. Italià: Arancio. Francès: Oranger. Anglès: Sweet Orange. Alemany: Süßorangenbaum. Apfelsinenbaum. Neerlandès: Sinaasappelboom. Grec: Πορτοκαλιά.

La flor del taronger (tarongina) és molt olorosa
SINÒNIMS: Citrus x sinensisPrincipio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Xina Japó

HÀBITAT: Cultivada a horts i jardins.

Arbre petit de fulla perenne
FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre de fulla perenne amb espines que pot arribar als 13 metres d’alçada però normalment de 3 a 5 metres.

La fulla té el pecíol alat
Fulles alternes, ovals o el·líptiques, pecíol amb ales, marge enter

Flor amb 4-5 pètals blancs
Flors aïllades o en raïms a les axil·les de les fulles. Flors amb 4-5 pètals blancs i glandulosos. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma capitat.

Fruit en esperidi (aquest de la varietat navelina)

Fruit en esperidi que té un epicarp de color groc ataronjat replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és molt gros i conté molt de suc dolç amb un toc àcid.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La ciència genètica ha demostrat recientment que tant el taronger, com la llimera, la llima o el taronger amarg o bord (Citrus aurantium), són híbrids interespecífics naturals produïts a partir del pomelo (Citrus maxima),  la mandarina (Citrus reticulata) i el ponciler (Citrus medica), per la qual cosa la nomenclatura correcta ha de ser Citrus x sinensis.

USOS I PROPIETATS: Les taronges són una de les millors fonts i més barates de vitamina C que existeixen per als humans, doncs aquesta vitamina no la produeix el nostre cos.
El cultiu de la taronja és una part molt important de l’economia de molt països. Al País Valencià ha sigut la major font de riquesa des de que es va iniciar el seu cultiu als regadius.

La tarongina és mel·lífera
SABIES QUE... Citrus  és el nom que els grecs donaven al llimó. L’epítet específic sinensis, deriva del llatí “sinensis” que significa originari de Xina.
En la Índia, en sànscrit s’anomena nâranga, els àrabs li deien naranj, i al passar a França, en provençal, naurange. Anglesos i francesos ho convertiren en orange. Però no tots adoptaren una paraula semblant. En neerlandès s’anomena sinaasappel, (poma xinesa) a la taronja, i oranje al color.
Existeix una gran quantitat de varietats diferents, de la qual destaca el grup de les “navel”, amb fruits grans, de maduresa precoç i sense llavors, fàcilment identificables pel “melic” (navel en anglès) situat al punt oposat al peduncle. Altra varietat és la València, una de les taronges dolces per a l'extracció de suc. Es tracta d'un fruit tardà, una varietat popular perquè apareixen quan les taronges Nàvel estan fora de temporada.
Algunes hipòtesis afirmen que les pomes d'or que Heràcles robà com a part de les seves dotze proves del jardí de les Hespèrides eren taronges.
En l’obra “El banquet”, Plató adjudica a Aristòfanes el relat d’un mite segons el qual va haver un temps que la raça humana era perfecta. La Terra es trobava habitada per persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre un mateix cap, quatre braços i quatre cames que utilitzaven per a desplaçar-se rodant. Conta també que llavors existien tres sexes: un compost d'home + home, altre de dona + dona i un tercer d'home + dona (androgin). La seva vanitat els va dur a enfrontar-se als déus creient-se semblants a ells, i Zeus els va castigar partint-los per la meitat amb el seu llamp, i va manar a Hermes que a cadascú li lligués la carn sobrant entorn del melic. Després d’aquest càstig, els éssers caminaven trists buscant sempre a la seva altra meitat, i si alguna vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'enllaçaven amb els seus braços fins a deixar-se morir d'inanició. Zeus, compadit, va ordenar a Hermes que els girés la cara cap al mateix costat on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada que un d'aquests éssers trobés a la seva altra meitat, d'aquesta unió pogués obtenir plaer i descendència, si la unió era andrògina. Des d’aleshores els éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la nostra mitja taronja amb la qual unir-nos en abraçades que ens facin més complets. (wikipedia)

Família Rutaceae

1 comentari:

  1. L'abelleta és una Andrena. Les fotos precioses i el text impressionant.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...