NOMS: Lliri blau.
Xili blau. Gínjol blau. Grejol. Occità: Cotèla. Coutelas. Glauja. Castellà:
Lirio. Lirio azul. Lirio cárdeno. Cuchillos. Gallego : Flor de lis.
Galos. Basc: Ezpata belarra. Lirio arrunt. Ostargi-belar arrunt. Uztragibelarra.
Portugués : Lirio cárdeno. Lirio
de cor de ceo. Lirio roxo dos montes. Lírio-germánico. Italià: Giaggiolo paonazzo.
Francès: Iris bleu d'allemagne. Iris d'allemagne. Anglès:
Bearded iris. German Iris. Alemay: Deutsche
Schwertlilie. Neerlandès: Blauwe Lis. Grec: Ίρις η γερμανική.
Αγριόκρινος.
 |
| Hi ha flors de diversos colors però aquest és el més comú |
SINÒNIMS: Iris
illyrica Bubani; Iris moroderi Pau; Iris philonotis
Sennen; Iris florentina L. (varietat
de color blanc)
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània oriental
 |
| Pot arribar als 90 cm d'alçada |
HÀBITAT:
Cultivada als jardins però subespontània a vores de camins i camps, en llocs
rocosos i prats secs. Des dels 10 als 1500 metres d’altitud.
FORMA VITAL: Geòfit:
planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.
DESCRIPCIÓ: Planta de fins 90 cm d’alçada amb tiges
fortes. Desenvolupa, en horitzontal, un rizoma gruixut.
 |
| Fulles embeinadores en forma d'espasa |
Fulles bassals, planes,
enteres i embeinadores, en forma d’espasa, de color verd glauc.
 |
| Estil trilobat amb aparença de tèpal |
Flors de fins 10
cm, hermafrodites, i trímeres. Surten a l’axil·la d’una espata escariosa
formant petites espigues. Dos verticils de tres tèpals; els externs obovats i
arquejats cap avall, mentre que els interns són el·líptics i erectes; els sis
tèpals s’uneixen en un hipant. Tres estams oposats als tèpals externs. Ovari
ínfer amb tres lòculs i un estil trilobat amb les branques dilatades en
aparença de tèpal, acabats en estigmes transversals.
El color més comú és el blau violaci, però hi ha moltes
varietats de colors. Floreix a la primavera
 |
| Fruit en càpsula dehiscent |
Fruit en càpsula
dehiscent per tres valves amb nombroses llavors
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La posició de l’ovari respecte a la resta de peces de la flor
és un caràcter important. Es diu que l’ovari
és súper quan es situa per damunt de la resta de les peces, i ovari ínfer
quan està soldat al receptacle en forma de copa i el calze i la corol·la semblen
sortir de damunt de l’ovari. En el cas d’un receptacle molt còncau, i sovint
soldat a l’ovari ínfer, que queda
per sota de les altres peces florals, estem parlant d’un hipant.
USOS I PROPIETATS:
Es cultiva com a planta ornamental i pel perfum que s'extreu del seu rizoma que.
un cop sec, també s'utilitza com a purgant, tònic estomacal i diürètic. En fresc provoca vòmits i
irritacions gàstriques.
El rizoma en pols es pot utilitzar com a xampú sec que
s'elimina amb un raspallat enèrgic.
En aplicació externa les arrels. untades amb mel. provoquen
el part i, cuites i aplicades amb emplastres, reblaneixen les durícies.
És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.
En la actualitat s'ha anat prescindint del seu ús en
medicina popular fins a quedar- se reduït a la perfumeria, on és molt
apreciada, doncs l’absolut de Iris es un dels productes mes cars de la paleta
del perfumista.
 |
| Subespontània als marges i a l'ombra de les oliveres |
SABIES QUE... El
nom genèric Iris ve del grec Ἶρις, que significa ‘arc iris’, és en honor a la deessa grega Iris,
que personifica l’arc de San Martí, encarregada de fer arribar als humans els
missatges dels déus.
L’arrel s’emprava com a poció per trobar i conservar l’amor.
Hom diu que l’olor del lliri blau té influència molt
positiva en el comportament humà
La flor del Iris es l’origen de la flor de lis l’emblema de
la monarquia francesa.
Al Japó antigament s’utilitzava per protegir contra els mals
esperits.
Família Iridaceae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada