NOMS: Taronger
dolç. Castellà : Naranjo. Naranjo de la China. Naranjo dulce. Italià: Arancio. Francès: Oranger. Anglès: Sweet
Orange. Alemany: Süßorangenbaum. Apfelsinenbaum. Neerlandès: Sinaasappelboom.
Grec: Πορτοκαλιά.
 |
| La flor del taronger (tarongina) és molt olorosa |
SINÒNIMS: Citrus x sinensis
DISTRIBUCIÓ: Xina Japó
HÀBITAT:
Cultivada a horts i jardins.
 |
| Arbre petit de fulla perenne |
FORMA VITAL: Macrofaneròfit:
segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer,
faneròfit amb les gemmes persistents
situades a més de 2 m d'alçada.
DESCRIPCIÓ: Petit arbre de fulla perenne amb espines que
pot arribar als 13 metres d’alçada però normalment de 3 a 5 metres.
 |
| La fulla té el pecíol alat |
Fulles alternes, ovals
o el·líptiques, pecíol amb ales, marge enter
 |
| Flor amb 4-5 pètals blancs |
Flors aïllades o
en raïms a les axil·les de les fulles. Flors amb 4-5 pètals blancs i
glandulosos. Nombrosos estams. Ovari súper amb estil i estigma capitat.
 |
| Fruit en esperidi (aquest de la varietat navelina) |
Fruit en esperidi
que té un epicarp
de color groc ataronjat replet de glàndules on es concentren les essències. El mesocarpi és
molt prim i eixut, de color blanc i l'endocarpi és
molt gros i conté molt de suc dolç amb un toc àcid.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La ciència genètica ha demostrat recientment que tant el
taronger, com la llimera, la llima o el taronger amarg o bord (Citrus aurantium), són híbrids
interespecífics naturals produïts a partir del pomelo (Citrus maxima), la mandarina
(Citrus reticulata) i el ponciler (Citrus medica), per la qual cosa la
nomenclatura correcta ha de ser Citrus x
sinensis.
USOS I PROPIETATS:
Les taronges són una de les millors fonts i més barates de vitamina C que
existeixen per als humans, doncs aquesta vitamina no la produeix el nostre cos.
El cultiu de la taronja és una part molt important de
l’economia de molt països. Al País Valencià ha sigut la major font de riquesa
des de que es va iniciar el seu cultiu als regadius.
 |
| La tarongina és mel·lífera |
SABIES QUE... Citrus és el nom que els grecs donaven al llimó.
L’epítet específic sinensis, deriva
del llatí “sinensis” que significa
originari de Xina.
En la Índia, en sànscrit s’anomena nâranga, els àrabs li deien naranj, i al
passar a França, en provençal, naurange. Anglesos i francesos ho
convertiren en orange. Però no tots adoptaren una paraula semblant. En
neerlandès s’anomena sinaasappel, (poma xinesa) a la taronja, i oranje
al color.
Existeix una gran
quantitat de varietats diferents, de la qual destaca el grup de les “navel”,
amb fruits grans, de maduresa precoç i sense llavors, fàcilment identificables
pel “melic” (navel en anglès) situat al punt oposat al peduncle. Altra varietat
és la València, una de les taronges dolces per a l'extracció de suc. Es tracta
d'un fruit tardà, una varietat popular perquè apareixen quan les taronges Nàvel
estan fora de temporada.
Algunes hipòtesis
afirmen que les pomes d'or que Heràcles robà com a part de les seves dotze
proves del jardí de les Hespèrides eren taronges.
En l’obra “El
banquet”, Plató adjudica a Aristòfanes el relat d’un mite segons el qual va
haver un temps que la raça humana era perfecta. La Terra es trobava habitada per
persones esfèriques com taronges, amb dues cares oposades sobre un mateix cap,
quatre braços i quatre cames que utilitzaven per a desplaçar-se rodant. Conta
també que llavors existien tres sexes: un compost d'home + home, altre de dona
+ dona i un tercer d'home + dona (androgin). La seva vanitat els va dur a
enfrontar-se als déus creient-se semblants a ells, i Zeus els va castigar
partint-los per la meitat amb el seu llamp, i va manar a Hermes que a cadascú
li lligués la carn sobrant entorn del melic. Després d’aquest càstig, els
éssers caminaven trists buscant sempre a la seva altra meitat, i si alguna
vegada arribaven a trobar-se amb ella, s'enllaçaven amb els seus braços fins a
deixar-se morir d'inanició. Zeus, compadit, va ordenar a Hermes que els girés
la cara cap al mateix costat on tenien el sexe: d'aquesta manera, cada vegada
que un d'aquests éssers trobés a la seva altra meitat, d'aquesta unió pogués
obtenir plaer i descendència, si la unió era andrògina. Des d’aleshores els
éssers humans ens veiem condemnats a buscar entre els nostres semblants a la
nostra mitja taronja amb la qual
unir-nos en abraçades que ens facin més complets. (wikipedia)
Família Rutaceae
L'abelleta és una Andrena. Les fotos precioses i el text impressionant.
ResponElimina