Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 28 d’agost de 2012

Arum italicum Mill.


NOMS: Colocàsia borda. Cresola. Punta de rella. Candela. Cugot. Gresolera. Orella d´ase. Peu de bou. Pota de vedell. Rapa. Sarriassa. Xèrria. Occità: Glaujòl, Pan de sèrp, Rasin de serp, Sangueiroun. Castellà: Aro. Babiacán. Candiles. Hierba de Aarón. Hierba del juicio del año. Jaro. Jumillo. Llave del año. Pie de becerro. Rejalgar. Yaro. Gallego: Agaro. Aro. Cala. Xaro. Herba d’as anadas. Basc: Arrebedarr. Illarondoko. Iñaztorr. Suberíma. Portuguès: Xairo. Jarreiro. Agaro. Erva da novidade. Italià: Erba biscia. Gigaro chiaro. Francès: Arum d'Italie. Gouet d'Italie. Anglès: Italian Lords-and-ladies. Large Cuckoo-pint. Italian Arum. Alemany: Italienische Aron. Italienischer Aronstab. Neerlandès: Italiaanse Aronskelk. Grec: Φειδόχορτο. Άρο το ιταλικό.

Flor amb espata blanca i espàdix groc
SINÒNIMS: Arum canariense [Webb & Berthel.]; Arum lucanum Bonafè; Arum majoricense L. Chodat;  Arum valentinum Pau;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Populetalia albae. Llocs frescs, boscs de ribera, sèquies i fondals humits, sobre sòls nitrificats i pròxim a nuclis rurals. Aquest dels Alcavins del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Planta de fins 50 cm d'alçada
FORMA VITAL: Geòfit: Plantes vivaces que creixen durant l'època favorable donant lloc a uns òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba bulbosa de fins 50 cm d’alçada. Comparteix hàbitat amb l’apagallums (Arisarum vulgare Targ. Tozz.) i té les fulles semblants però més grans.

Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents
Fulles sagitades amb els lòbuls bassals divergents i llarg pecíol. Limbe gran (15-35 cm) amb venes blanques.

Flors femenines, a baix, i masculines a dalt
Flors inflorescència arran de terra, en una gran espata de color blanc crema i un espàdix groc. Flors diminutes unisexuades en l’espàdix, les flors masculines a la part superior i les femenines a l’inferior, embolcallat per l’espata del doble de llargària (15-40 cm) que l’espàdix. Flors masculines amb 3-4 estams. Flors femenines amb un ovari. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en baia de color vermell quan madura
Fruit en baies, de color vermell a la maturitat, agrupades a l’espiga fructífera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un espàdix és una inflorescència de tipus d'espiga, amb petites flors apinyades sobre un eix carnós. Aquest tipus d'inflorescència es presenta en certes monocotiledònies, sobretot en membres de la família Araceae, raó per la qual anteriorment eren anomenades espadiciflores.
Una espata és una gran bràctea que protegeix la inflorescència de certes plantes com les del gènere Arum, on l'espata sembla un pètal que atrau els insectes cap a la inflorescència.

USOS I PROPIETATS: El tubercle de la colocàsia borda s'utilitzava com a expectorant i, en general, per combatre els constipats, així com a purgant. Tot i els seus fins terapèutics es desaconsella l'ús domèstic degut a certs components tòxics.
En canvi, l'ús extern no té perill, de manera que s'empra el tubercle cuit i triturat en una pasta contra les durícies dels peus.
Les fulles són vesicants i s'usen, també externament, contra els dolors reumàtics, cremades, ferides i com antiberrugós.
Si es mengen els fruits sembla que crema la boca i l’estómac.


SABIES QUE... el genèric Arum ve del grec “áron, -ou” que denominava entre els antics a varies plantes com la colocàsia.
L’epítet específic italicum és un vocable llatí que significa italià.
És una planta de pol·linització especialitzada. Els insectes, atrets de bon matí per la calor que es desprèn de la inflorescència, rellisquen en posar-se sobre l'espata i cauen cap al fons, on queden atrapats. El pol·len que transporten provinent d'altres flors, pol·linitza les flors femenines de la part inferior, les úniques madures de tot l'espàdix, doncs les flors masculines maduren més tard, coincidint amb el marciment d'uns pèls que, situats al seu damunt, impedien la sortida dels insectes. Quan aquests, finalment, abandonen la seva presa temporal, ho fan carregats de pol·len i predestinats a caure en la mateixa trampa que una altra sarriassa, de floració un poc més tardana, ja els té preparada. D'aquesta manera queda assegurada la fecundació creuada.

Família Araceae

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...