Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 28 de maig de 2013

Euphorbia helioscopia L.


NOMS: Lleterola d’hort. Lletera. Mal d’ulls. Bambollera. Castellà: Leche interna. Lecheruela. Lechetrezna. Èuscara: Esnabelarra. Portugal: Maleiteira. Leiteira. Italià: Euforbia calenzuola. Euforbia falcata. Francès: Euphorbe réveille-matin. Petite Éclaire. Anglès: Churnstaff. Sun Spurge. Madwoman's-milk. Alemany: Sonnen-Wolfsmilch. Sonnenwend-Wolfsmilch. Neerlandès: Kroontjeskruid. 

Inflorescència amb cinc radis ramificats i cinc bràctees
SINÒNIMS: Tithymalus helioscopius (L.) Hill;  Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia L.; 

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Tija erecta de fins 40 cm d'alçada
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Vegetació ruderal. Camps, vores de camins, horts. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de tija simple o poc ramificada de fins 40 cm d’alçada, de vegades rogenca.

Fulles alternes amb el marge serrat a l'àpex
Fulles alternes, obovato-espatulades de marges finament serrats a l’àpex

Ciati amb bràctees arrodonides de marge serrat
Ciatis en inflorescències amb cinc radis llargs i ramificats, formant un pleocasi pla. A la base dels radis de la inflorescència hi ha unes bràctees amples i arrodonides, de marge suaument dentat, que formen com un sol. Ciati amb bràctees arrodonides, glàndules nectaríferes groguenques amb forma de mitja lluna, una flor femenina central envoltada de flors masculines. Les flors masculines consisteixen en un sol estam. La femenina amb un gineceu súper d’ovari trilocular, pistil i estil bífid amb tres braços estigmàtics. Floreix de febrer a maig.

Fruit en càpsula glabra
Fruit en càpsula glabra que conté llavors reticulades amb carúncula reniforme. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La carúncula, en botànica, és una estructura carnosa adossada a la llavor, també denominada eleosoma, rica en lípids i proteïnes, amb la funció d’atraure a les formigues que transporten la llavor al seu niu per menjar-se-la. Quan les larves s’han menjat la carúncula transporten la llavor on deixen els residus, on germinen. S’estableix doncs una relació simbiòtica entre les formigues, que obtenen aliment, i la planta, que troba un lloc favorable per la germinació. Aquesta forma de dispersió per les formigues s’anomena mirmecocòria.    


USOS I PROPIETATS: Les eufòrbies es caracteritzen per segregar un làtex amb propietats terapèutiques, però no s'empra en medicina popular perquè conté elements molt tòxics. E. helioscopia  té propietats com febrífuga, antiberrugosa i contra els paràsits intestinals, però és irritant i pot provocar irritació de les mucoses i l’aparició de bombolles en la pell per contacte, pel que cal evitar-hi l’ús.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

El nom específic helioscopia deriva del grec “helios” que significa sol, i de “skeptomai” que significa observe, veig, és a dir, veig el sol, en referència a la figura que formen les bràctees dels radis de la inflorescència.

Espècie inclosa en l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista de plantes amb venda prohibida o restringida per la seua toxicitat.

Família Euphorbiaceae


1 comentari:

  1. Quines fotos més maques!!
    De aquestes Euphorbias, m'agrada el color verd tan especial que tenen, fins i tot es podem veure de lluny.
    Una abraçada, Manel.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...