Allium ampeloprasum L.

NOMS: All porrit. All de serp. All porret. All porro. Porradell. Occità: Porri fèr . Castellà : Ajo-puerro. Puerro silvestre. Ajoporro. Èuscara: Basaporrua. Portuguès: Porro bravo. Alho de verâo. Italià: Porraccio. Francès: Ail faux poireau. Carambole. Poireau du Levant. Anglès: Elephant Garlic. Great round-headed Leek. Wild Leek. Alemany: Acker-Knoblauch. Sommer-Knoblauch. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Πράσσο. Άλλιο το αμπελόπρασσο.

Inflorescència esfèrica gran

SINÒNIMS: Allium getulum Batt. & Trab.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, camps, erms. Fins els 700 metres d’altitud

Tija robusta de fins un metre i mig d'alçada

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba amb una tija florífera robusta que pot arribar al metre i mig d’alçada, sent l’all de major talla de tots els alls silvestres del territori.

Fulles planes i acanalades

Fulles planes, acanalades i embeinadores.

Flors rosades o purpúries

Flors de color rosat o purpúries en inflorescència esfèrica gran, amb espata d’una sola valva que cau a l’antesi. Floreix a finals de primavera i principis d’estiu, entre juny i juliol.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes del gènere Allium són plantes perennes bulboses que formen compostos químics (principalment sulfòxid de cisteina) que els donen una olor i gust característics.

USOS I PROPIETATS: Se li atribueixen les mateixes propietats que a l’all comú, però atenuades. Els bulbs i les fulles tenen propietats antisèptiques, febrífugues, diürètiques, estimulants i vasodilatadores.

S’empra en cuina com condiment. L’all porro que s’utilitza per fer sopes i cremes de verdura és la varietat cultivada d’aquesta espècie, l’Allium ampeloprasum ssp porrum.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic ampeloprasum deriva del grec "αμπελος ámpelos" que significa la planta de la vinya, i de "πράσιος prasios" que era el nom del porro, és a dir, all porro que creix a les vinyes.

Les referències de l’all porro en la literatura és dels sumeris, i està datada en 2600-2100 abans de Crist. L'all també s'esmenta en la Bíblia, en l'època de l'èxode, i en el Talmud.

Aquesta espècie formava part de la dieta bàsica dels constructors de les piràmides egípcies. Diversos grans d'all van aparèixer en la tomba de Tutankhamon (c.1370-52 AC), i el seu ús tradicional ha estat esmentat per Hipòcrates, Galè, Plini el Vell i Dioscòrides per a moltes combatre paràsits, problemes respiratoris, mala digestió i baixa energia.

Diu una llegenda musulmana que quan Satanàs va sortir del Jardí de l'Edèn després de la caiguda, l'all es va aixecar del seu pas a l'esquerra i la ceba de la dreta.

Amb l’all es fa el vinagre dels quatre lladres, dit així perquè durant la plaga a Marsella de 1722 quatre lladres feren un bon botí saquejant els cossos de les víctimes de la pesta. Que els quatre lladres escaparen del contagi fou possible, segons la llegenda, a la protecció d’un vinagre fet amb la infusió d’herbes i all. 

Louis Pasteur va publicar en 1858 l’estudi que acreditava a l’all i a la ceba com antibacterians.

Família Liliaceae (Amaryllidaceae)