Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 15 de maig de 2014

Chloris gayana Kunth


NOMS: Cloris. Castellà: Grama de rodas. Pasto de rodas. Portuguès: Capim-de-rhodes. Francès: Chloris. Herbe de rhodes. Anglès: Rhodes grass. Alemany: Rhodasgras.

Inflorescències digitades d’espigues verticil·lades
SINÒNIMS: Chloris abyssinica Hochst. ex A.Rich.

DISTRIBUCIÓ:  Originària d’Àfrica

HÀBITAT: Localment subespontània i naturalitzada a les vores de camins, erms i conreus. S’adapta a sòls pobres i amb certa salinitat.

Gramínia estolonífera
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als dos metres d’alçada, que s’estén mitjançant estolons, creix amb poca aigua i resisteix baixes temperatures.

Lígula amb pèls
Fulles linears, glabres, amb lígula de pèls de 2-3 mm.

Flòsculs amb aresta curta
Flors en inflorescències digitades d’espigues verticil·lades amb espiguetes de color bru de 3-4 mm, amb 2-4 flòsculs d’aresta curta, la inferior hermafrodita i les demés estèrils.   Floreix de març a l’agost.

Fruit en cariópside
Fruit en cariòpside marró de 2x0,5 mm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies tenen una morfologia particular composta per dues parts ben diferenciades: la beina, que envolta la tija, i el limbe que és la làmina estreta de nerviació paral·lela que es separa de la tija. En el punt d’unió de les dues parts hi ha la lígula membranosa o pilosa (de vegades no hi ha), i també pot haver unes prolongacions laterals, a la base del limbe, anomenades aurícules. 

USOS I PROPIETATS: És una herba bona pel pasturatge i s’empra com a cobertura vegetal per reduir l’erosió del sòl.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chloris deriva del grec “χλωρός khlorós” que significa verd.
L’epítet específic gayana  és en honor al naturalista i historiador francès Claude Gay (1800-1873)
Pot ser una mala herba per alguns cultius però de baixa intensitat doncs desapareix als 4-5 anys sense fertilitzar i no envaeix espais naturals.

Família Gramineae (Poaceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...