Scrophularia canina L.

NOMS: Escrofulària de ca. Herba pudenta. Ruda de ca. Castellà : Escrofularia perruna. Hierba de Troya. Ruda canina. Escrofularia menor. Gallego: Herba da fame. Portuguès: Escrofularia canina. Italià: Ruta canina. Scrofularia comune. Francès: Scrofulaire des chiens. Anglès: Dog figwort. French Figwort. Alemany: Hunds-Braunwurz.

Inflorescències en dicasi

SINÒNIMS: Tomiephyllum caninum (L.) Fourr.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Zones pedregoses o arenoses assolellades del litoral, o llits secs de rambles i rius, vores de camins, del interior.

Tiges erectes sufruticoses

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba sufruticosa glabra, amb tiges erectes quadrangulars i ramificades, que poden sobrepassar el metre d’alçada, que poden ser glandulosos.

Fulles molt dividides

Fulles inferiors oposades i les superiors alternes, pinnatipartides o pinnatisectes, glabres, sèssils o amb curt pecíol, amb segments asimètrics irregularment serrats.

Flor bilabiada

Flors zigomorfes en inflorescències en dicasis simples o composts amb flors alternes o oposades. Bràctees com les fulles, les inferiors  i lanceolades les superiors. Calze acampanat amb cinc sèpals ovals amb marge escariós blanquinós. Corol·la urceolada, bilabiada, de color violeta amb els marges dels lòbuls laterals i inferiors de color crema o blanquinós; llavi superior bífid, llavi inferior més menut i reflex, i els dos llavis laterals simètrics i majors que el inferior. Androceu didínam amb estams soldats al llavi inferior i anteres color violeta o blaves. Gineceu amb ovari súper i estil erecte que es torna reflex sobre el llavi central, amb estigma capitat de jove i bilobat després. Floreix a la primavera i l’estiu.

Fruit en càpsula ovoideamb l'estil persistent

Fruit en càpsula ovoide verdosa amb llavors negroses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de les escrofulariàcies és proterògina, és a dir, que els pistils maduren abans que els estams per evitar l'autofecundació. Durant els dos dies que la flor està en fase femenina els estams estan cargolats, i quan es redrecen per alliberar el pol·len, l’estigma ja s’ha marcit.

Flors proterògines

USOS I PROPIETATS: Els nòduls de les arrels van fer que, durant l’Edat Mitjana, s’utilitzara per combatre malalties que presentaven inflamacions de ganglis limfàtics com les galteres, la tuberculosi o el goll, seguint la Teoria del signe.   

Com el seu nom indica s’empra o s’ha emprat contra la sarna dels gossos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scrophularia deriva del llatí “scrofa, -ae” porca paridora, i del sufix “-aria, -ariae” que indica relació, perquè la planta es reprodueix com les porques. Ambrosini (1666) deia que rebia aquest nom perquè els nòduls de les arrels s’empraven per combatre les galteres, conegudes vulgarment com escròfules. 

L’epítet específic  canina deriva del llatí “canis” que significa gos, doncs la infusió d’aquesta planta s’emprava per curar la sarna dels gossos.  

Família Scrophulariaceae