Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimarts, 6 de maig de 2014

Reichardia tingitana (L.) Roth


NOMS: Cosconilla tingitana. Herba conillera. Herba dolça. Castellà: Lechuguilla dulce. Cerraja borde.

Flors en capítols terminals solitaris
SINÒNIMS: Picridium tingitanum (L.) Desf.; Scorzonera tingitana L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrani occidental (Península Ibèrica i nord d’Àfrica)

HÀBITAT: Stipion capensis. Thero-Brometalia.  Vores de camins, erms, prats d’anuals. Fins els 300 metres d’altitud.

Herba de tiges erectes
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual que pot arribar al mig metre d’alçada però que no sol sobrepassar del pam, amb tiges erectes i sovint ramificades.

Fulles basals pinnatipartides
Fulles basals pinnatipartides, de marge dentat; les caulinars més petites i amplexicaules, sovint papil·loses.  

Totes les flors amb lígula groga
Flors en capítol groc amb el centre negrós, envoltat per un involucre de bràctees en forma de cor invertit, ample marge amplament escariós i mucronades. Totes les flors amb lígula groga amb la base del limbe color porpra obscur i, les externes, amb una banda bruna al dors. Androceu amb estams d’anteres porpra. Floreix de març a juny

Fruit en aqueni berrugós
Fruit en aquenis amb vil·là sedós, els externs de formes diferents als interns, amb costelles berrugoses transversals; els més propers al centre del capítol són més llargs i menys rugosos.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes es caracteritzen perquè tenen les flors agrupades en capítols que semblen una sola flor però són, en realitat, una inflorescència. Les veritables flors tenen un calze molt modificat, constituït per una corona de pèls o petites esquames escarioses, que s’anomena vil·là, que es desenvolupa bé només quan és madur. La corol·la pot ser tubulada (flòsculs) acabada en cinc dents, o ligulada, com en el cas de la Raichardia, amb un tub curtíssim que s’obri com una paperina formant una peça allargada de marges paral·lels acabada en cinc dents que assenyalen l’origen de la lígula: la soldadura lateral dels cinc pètals.

Involucre amb bràctees escarioses al marge
USOS I PROPIETATS: Les fulles basals s’han emprat per menjar en amanida.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Reichardia està dedicat al metge i botànic alemany Johann Jakob Reichard (1743-1782).
L’epítet específic tingitana fa referència a la ciutat marroquina de Tànger, antigament denominada Tingis.

Família Compositae (Asteraceae)



Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

1 comentari:

  1. Aquesta es distingueix força per el color fosc de la base del limbe, per que d'altres semblants costa una mica.
    Un petonet.

    ResponSuprimeix

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...