Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 24 de maig de 2014

Reichardia picroides (L.) Roth


NOMS: Cosconilla. Escanyavelles. Herba dolça. Castellà: Lechuguilla dulce. Cosconilla. Occità: Cosconilha, Costo counihiero. Italià: Caccialepre. Grattalingua comune. Francès: Cousteline. Reichardie. Anglès: French Scorzonera. Common Brighteyes. Common Reichardia. Alemany: bitterkraut Reichardie. Grec: Όψωμο. Πολυριζούσα. Γαλατσίδα.

Capítols solitaris de flors ligulades
SINÒNIMS: Reichardia picroides (L.) Roth subsp. intermedia (Schultz Bip.) Jah. et Maire;  Picridium vulgare Desf.; Scorzonera picroides L.

Observacions: A les nostres terres es diferencien dues subespècies: la subsp. picroides i la subsp. intermedia. La primera és perenne i de distribució general. En canvi, la segona és anual i només es troba al País Valencià i a Mallorca, al domini de les màquies.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

Herba glabra de tiges erectes
HÀBITAT: Thero-Brachypodietea. Oleo-Ceratonion. Comunitats herbàcies pròpies de sòls secs, clarianes de coscollars, erms, fenassars, en indrets no pasturats. Fins els 300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba glabra, amb una roseta basal i les tiges florals que sostenen les inflorescències compostes, da poc més d’un pam d’alçària.

Roseta basal amb fulles oblongues
Fulles en roseta basal, poc o gens dividides, de limbe oblong i marge dentat; les caulinars alternes, poc nombroses, més petites i amplexicaules.

Ovari ínfer amb estigma bifurcat
Flors en capítols de flors hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres: calze transformat en un plomall tres vegades major que l’aqueni. Corol·la amb lígula groga, les exteriors amb una banda grisenca a revers. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer amb ovari unilocular. Bràctees involucrals interiors amb forma de cor invertit i les exteriors lanceolades, totes amb una ampla banda escariosa marginal. Floreix a la primavera

Fruit en aqueni bru i rugós
Fruit en aquenis rugosos amb vil·là, els interiors blancs, més llargs i inviables, i els exteriors molt més rugosos i fèrtils.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes o asteràcies formen dues subfamílies ben delimitades: les asteròidies i les cicoriòidies. De les primeres formen part totes aquelles espècies que tenen, si més no, algunes flors del capítol tubuloses; i les segones les que presenten totes les flors ligulades, com en aquest cas.

Bràctees cordades amb ample marge escariós
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com hipoglucemiant. 
Les fulles es poden menjar en amanida. Forma part de la cuina mediterrània tradicional. També són un dels ingredients del preboggion, barreja d'herbes típica de la cuina de Ligúria.
Aquesta espècie és d’alt interès nectarífer i pol·linífer per la producció de mel.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Reichardia  està dedicat al metge i botànic alemany Johann Jakob Reichard (1743-1782).
L’epítet específic picroides deriva de Picris un gènere botànic i del grec “εἷδος eidos” que significa aspecte, és a dir, amb aspecte de Picris

Família Compositae (Asteraceae)


Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...