Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

diumenge, 18 de maig de 2014

Spergularia nicaeensis Sarato ex Burnat


NOMS: Espergulària vermella. Italià: Spergularia di Nizza. Francès: Spergulaire de nice

Inflorescències en cimes terminals glanduloses
SINÒNIMS: Spergula rubra subsp. nicaeensis (Sarato ex Burnat) Maire;  Spergularia rubra subsp.  
nicaeensis (Sarato ex Burnat) Briq.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini. Terrenys alterats de sòls salins. Fins els 300 metres d’altitud.

Herba molt ramificada des de la base
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Però de vegades Teròfit¸és adir, que completa tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba bianual o perenne, lignificada a la base, amb tiges molt ramificades de poc més d’un pam, ascendents o decumbents sense pèls (glabres).

Estípules escarioses que embeinen la tija
Fulles linears mucronades, amb estípules escarioses triangulars i curtes, que embeinen el nus, fulles en fascicles que surten del mateix costat del nus. 

Calze amb sèpals escariosos
Flors en inflorescències en cimes terminals pubescents glanduloses, pedicels poc majors que els sèpals. Calze amb cinc sèpals obtusos i escariosos. Corol·la amb cinc pètals lliures poc més llargs que els sèpals, rosats. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula ovoide
Fruit en càpsula ovoide poc major que els sèpals, dehiscent per tres valves que deixen sortir nombroses llavors d’un color marró obscur i papil·loses, amb una petita ala al voltant o àptera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Teofrast, el pare de la botànica, va especificar, 300 aC, que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors. Dos mil·lennis més tard, Linné va anomenar fanerògames a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen amagats els òrgans de reproducció sexual, als quals va denominar criptògames.

Nombroses llavors, algunes alades
USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la summitat florida en infusió com diürètica, depurativa, per combatre afeccions urinàries, la gota i la retenció de líquids. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Spergularia deriva de Spergula, un altre gènere botànic que rep el nom del llatí “spargere” que significa escampar, i del sufixe llatí “-aria, -arium” que indica semblança, paregut o parentiu. Aquest nom fa referència a la gran escampada de llavors, patent perquè moltes queden enganxades als pèls glandulífers.
L’epítet específic nicaeensis  és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Niça.

Família Caryophyllaceae


1 comentari:

  1. Molt interesant aqueste espècie i m'agradat la curiositat botànica de les llavors.
    Un petonet!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...