Brachypodium distachyon (L.) Beauv.

NOMS: Fenàs anual. Fenàs de dues rengles. Llistó Castellà: Gramilla. Espiguilla de burro. Botea. Francès: Brachypode à deux épis. Italià: Paléo annuale. Anglès: Purple False-brome. Stiff Brome. Alemany: Zweiährige Zwenke.

Normalment hi ha dues espiguetes per tija

SINÒNIMS: Bromus distachyos L.;  Trachynia distachya (L.) Link.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània     

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Llocs secs, prats teròfits, coscollars i marges de camins. Fins els 1500 m d’altitud

Herba petita amb les tiges geniculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita gramínia erecta de fins un pam d’alçada, geniculada, de tiges rígides i nues a la part superior.

Fulles amb pèls i lígula membranosa

Fulles de color verd clar, amb pèls a la beina i al limbe, curtes, planes i escabres.

Glumel·la inferior amb aresta

Flors en espiga curta i erecta, amb espiguetes arestades disposades directament sobre la tija. Glumel·les iguals, la inferior acabada en una aresta més llarga que les flors. Floreix a la primavera, fins el mes de juny.

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Diu Montserrat Mitjans, al seu llibre “Gramínies. Conèixer-les i distingir-les” que “Gramínies vol dir alimentació, recuperació d’espais degradats, oci, excipients, cosmètics, al·lèrgies, jardineria, art, mobles, estris, biocombustible...” i és veritat, doncs les civilitzacions humanes s’han format al voltant de les gramínies i han evolucionat gràcies a d’elles.

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba, aparentment insignificant, és un excel·lent organisme model per a l’estudi del genoma de les gramínies i, per tant, dels cereals, essencials per a l’alimentació humana. Una sèrie d’atributs dels seus genomes, la petita estatura, l’auto-fertilitat, un curt cicle vital, les simples necessitats, i un sistema de transformació eficient ha facilitat el que haja sigut seqüenciat el seu genoma i publicat a la revista “Nature” en 2010. 

Brachypodium distachyon s’ha consolidat, des d’aleshores, com una eina important per a la genòmica comparativa. En l’actualitat s’està convertint en un model per a les malalties de les plantes de cultiu, facilitant la transferència, del model als cultius, dels coneixement sobre la resistència a la malaltia. També és un model útil per als estudis de biologia del desenvolupament evolutiu.

Espiguetes disposades directament sobre la tija

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Brachypodium, deriva del grec “βραχύς brachýs” breu, curt, i de “πούς, ποδός” peu, tija, és a dir, de tija curta.

El nom específic distachyon ve del grec "dias" dos, i “σταχυϛ stachys” espiga, és adir, amb dues espigues, perquè, en general, duen dues espiguetes en cada tija, tot i que poden dur-ne fins cinc espiguetes.

Brachypodium distachyon va ser descrita per (L.) Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 101, 155, 156. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)