Urtica urens L.

NOMS: Ortiga. Ortiga petita. Formiguera. Castellà : Ortiga menor. Algiara. Èuscara: Asunbeltz. Gallego: Estruga menor. Occità: Ourtigo brulanto. Francés: Ortie brûlante. Ortie grièche. Petite Ortie. Italià: Ortica minore. Anglès: Annual Nettle. Burning Nettle. Dog Nettle. Dwarf Nettle. Alemany: Kleine Brennessel. Neerlandès: Broeinetel. Kleine Brandnetel. Grec: Τσουκνίδα. Ουρτίκα η καυστική. Τσικνίδα.

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Urtica minor Moench

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Ruderal. Prop de les poblacions, vores de camins, horts. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges erectes de secció quadrangular

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba nitròfila que pot assolir el mig metre d’alçada, amb tiges erectes de secció quadrangular, molt ramificada, amb pèl curts i urticants per tota la planta.

Fulles ovalades profundament dentades

Fulles oposades, ovalades, atenuades a la base, amb el marge profundament dentat, amb pocs pèls urticants per l’anvers i els nervis del revers. El pecíol és més llarg que la inflorescència i més curt que el limbe. Quatre estípules, dues per pecíol, lanceolades i dentades.

Flors masculines amb 4-5 estams

Flors unisexuals, monoclamídies, disposades en raïms axil·lars, les masculines i les femenines al mateix peu (monoic). Les flors masculines amb quatre peces iguals i 4-5 estams encorbats i en tensió que, en obrir-se la poncella, s’aixequen de sobte i llancen el pol·len de manera explosiva. Flors femenines amb peces ciliades i desiguals, gineceu súper amb un sol estil acabat en estigma plomós.  Floreix des de març fins l’octubre.

Fruit en aqueni comprimit

Fruit en aqueni ovoide, comprimit, envoltat pel periant acrescent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Qui ha tocat una ortiga és conscient per sempre de la seu capacitat de produir irritacions. Aquesta particularitat es deu al fet que estan cobertes de pèls rígids, amb la paret calcificada i plens d'un líquid urticant a pressió. Cada pèl acaba en un capet esfèric, anomenat cistòlit, separat de la resta per una constricció de parets més febles. En tocar-los, es trenquen per aquest obliquament i s'introdueixen a la pell a través de les petites ferides que fan.

Flors femenines amb peces ciliades

USOS I PROPIETATS: Té propietats diürètiques, emmenagogues, galactagogues, cardiotòniques i astringents. També s'utilitza contra les cremades. Es prepara en infusió de la planta seca i sobretot de les arrels. Una mica de cotó o gasa humida amb el suc de la planta triturada atura les hemorràgies nasals. El dolor reumàtic s'alleuja amb les picades de les ortigues.

En donar un bull es neutralitza l’efecte irritant de la histamina, l’acetilcolina i la serotonina dels tricomes, i es pot menjar en sopa o puré, aportant proteïnes, ferro i vitamines A, C i K.  

En jardineria i horticultura ecològica s’empra el purí d’ortiga per combatre plagues i malalties, per enfortir les plantes, i mitigar la clorosis fèrrica.

Cistòlits responsables de les irritacions que produeix al tocar la planta

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Urtica deriva del grec "úro" em crema, doncs els pèls urticants hi donen sensació de cremor.

L’epítet específic urens té, en aquest cas, el mateix origen, el vocable “úro” , el que indica que aquesta planta és altament irritant.

És molt pareguda a Urtica membranacea, amb la que comparteix hàbitat, però es diferencia perquè les fors envolten per complet el peduncle que les sosté, mentre que en Urtica membranacea la part inferior del peduncle no te flors.

És una de les plantes que alimenten la “papallona de les ortigues” (Aglais urticae)

La infusió d’ortiga era d’ús freqüent a l’antiga Roma, citada per Celso i per Catul, qui assegura que patia una maleïda tos i es va curar amb repòs i ortiga.

Tot i les múltiples propietats i usos que beneficien els humans, és considerada una malesa, el que va motivar que un personatge de Victor Hugo diguera que “no hi ha males herbes ni mals homes, sols hi ha cultivadors dolents. “

Família Urticaceae